LLENGUATGE AUDIOVISUAL (II)
ANGULACIONS DE CÀMERA
» La referència és LA PERSONA. Depèn de l’angle entre la persona i la càmera, l’efecte en l’espectador varia totalment.
ANGULACIÓ NORMAL:
A l’alçada de la mirada. La més normal i neutra. NO ens diu res especial. La càmera és allà i punt.
És la més utilitzada (TN, ETC). De vegades no pot ser per problemes d’espai o de la persona (jugador de bàsquet, etc)
ANGULACIONS “NO NORMALS”
• ANGULACIÓ EN PICAT /CONTRAPICAT.
» Picat: la càmera des de dalt.
» Contrapicat és just al contrari, de baix a dalt. Amb contrapicatot queda exaltat, sensació de grandiositat, i el contrari amb el picat.
CONSELL 12: IGUAL QUE ELS PLANS, ABUSAR D’ANGULACIONS MAREJA FA PERDRE L’EFECTE QUE LI VOLEM DONAR. I SI NO ES TRIA BÉ ES POT MALINTEPRETAR.
• ANGULACIÓ INCLINADA:
» Angle inclinat, sensació d’inestablitat. S’ha abusat per donar sensació de modernitat a la tele. Pot sembla un error, poc cuidat.
CONSELL 13: LES ANGULACIONS INCLINADES ES FAN SERVIR PER ACCENTUAR LA SENSACIÓ DE NERVIS, CAOS I TERROR. NO CAL ABUSAR O MAREJA.
Trailer “Cloverfield” Un bon exemple de com fer servi angulacions de càmera estranyes, talls sobtats i efectes de so inquietants per crear sensació de caos
Wanted, tràiler. Festival dels moviments i angulacions de càmera forçadíssims. Com a videoclip funciona, com a narració visual, potser abusa d’efectismes.
MOVIMENTS DE CÀMERA
» Depèn de si la càmera ES MOU físicament O NO, parlem de
» ZOOMS, TRAVELLINGS i PANORÀMIQUES.
• ZOOM
» T’acostes o allunyes un objecte amb l’objectiu de la càmera. La càmera està fixe, NO es mou. Als anys 70 es va posar molt de moda. Pot tenir un toc cutre, si no som conscients de perquè el fem servir.
CONSELL 14: ABANS D’ENREGISTRAR FENT ZOOM, PENSAR ON COMENÇA I ON ACABA EL ZOOM. FER-HO SENSE ENCALLAR-NOS I REPETIR-HO SEMPRE, DEIXANT ESPAI DE SORTIDA I ENTRADA
• TRAVELLING
» La càmera es mou físicament: dalt d’un vehicle, a mà, etc. Pot ser travelling circular, d’acostament, de retrocés, etc.
CONSELL 15: ELS MOVIMENTS BRUSCOS MOLESTEN. EXCEPTE SENSACIÓ DE CAOS, SI NO ES PODEN FER BÉ, JUGAR AMB ALTRES RECURSOS, COM EL ZOOM O ESCALA DE PLANS.
• PANORÀMICA:
La càmera es mou sobre el seu eix, des del punt A al punt B, sense desplaçar-se físicament. És el tipus de moviment més comú a televisió, per ser molt descriptiu, i contextualitzar persones o objectes en llocs concrets.
CONSELL 16: SI VOLEM MOVIMENT I NO ENS AGRADA EL ZOOM, FER SERVIR PANORÀMICA AMB EL MATEIX CRITERI: PENSAR EL RECORREGUT, SENSE ENSOPEGAR, REPETIR, ETC
Si la panoràmica és molt ràpida es diu ESCOMBRAT, per donar més ritme al que es vol explicar, canvi brusc.
Trailer de “Sed de mal”, una seqüència mítica. Orson Welles ens introdueix al seu món amb un travelling etern. I sense talls, que és més difícil
Weezer. The sweater song. El que orson Welles feia com a mostra de virtuositat, en aquest clip es posa al servei de la música. Aquí el moviment no mareja, sinó que centra l’atenció en els diferents músics.
REM. Imitation of life. De vegades, acostant-nos i allunyant-nos d’un mateix pla es creen efectes de profunditat, i no calen els travellings, com passa en aquest clip
COMPOSICIÓ I ENQUADRAMENT
Quan fas una foto, pintes un quadre enregistres amb una càmera, esculls com disposes els elements. Això és LA COMPOSICIÓ. Hem d’escollir sempre on es co·loquen els elements (OBJECTES+PERSONES) EN referència a la CÀMERA.
CONCEPTE BÀSIC: La realitat té 3D, profunditat.TV I CINE són 2D, són IMATGE PLANA.
CONSELLS Per crear profunditat:
La càmera és L’ULL de l’espectador. Ho veurà tot des de la perspectiva que nosaltres escollim.
- NO enganxar elements a les parets. Hem de separar les persones dels fons
- NO co·locar la càmera frontalment.davant els elements. Busquem perspectiva per evitar l’efecte “cromo”.
CONSELL 17: PENSA EL PLA QUE VOLS UTILITZAR, DESPRÉS SITUA BÉ ELS ELEMENTS I LA CÀMERA. SI NO FUNCIONA, CANVIA LA SITUACIÓ DELS ELEMENTS
RESUMINT…
Hem de tenir clar abans de rodar el tipus de composició, l’escala de pla, l’angulació, i moviment, perquè depenent del que ensenyem, l’espectador ho entendrà d’una manera o altra.
Si ho tenim tot clar, podrem fer canvis en el moment de rodatge, però mai s’ha d’improvisar
Colors en sèrie. Blau. Bon exemple de com es poden combinar les diferents escales de plan i angulacions de càmera amb moviments per crear un cert ambient, en aquest cas suau i dolç, i entrar en una història.
L’EQUIP AUDIOVISUAL
Els mitjans audiovisuals són feina en equip, una persona sola no fa RES.
Tot i això, hi ha tres branques bàsiques, i cadascuna té un responsable directe:
DIRECCIÓ = CONTINGUT
REALITZACIÓ = IMATGE
PRODUCCIÓ = RECURSOS
A més a més, tècnics especialitzats en els aspectes tecnològics: llum, operador de càmera i de so i editor serien els bàsics.
• DIRECCIÓ I GUIÓ
»DIRECTOR: És el màxim responsable dels continguts: QUÈ EXPLICAREM? QUI HO EXPLICARÀ? ON PASSARÀ TOT?
Sovint el director és el CREADOR la idea o projecte. De vegades també assumeix el guió o amb un guionista.
CONSELL 18: EL DIRECTOR HA DE TENIR CLAR EL CONCEPTE I SABER-HO ADAPTAR A REVISIONS I IMPREVISTOS. QUAN MÉS BEN PENSADA I COMPLETA SIGUI LA IDEA, MILLOR. PERÒ LES IDEES ES CONTRASTEN. INTERCANVIAR OPINIONS SEMPRE ÉS PROFITÓS.
• GUIONISTA
» Partint de la idea del director, prepara entrevistes, es documenta i després veu el material enregistrat per fer la tria dels fragments que es volen aprofitar.
CONSELL 19: EL GUIÓ HA D’ESTAR CLAR ABANS DE COMENÇAR. RESPONEM A “QUÈ VOLEM EXPLICAR”. POSAR-HO PER ESCRIT EN UN PRE-GUIÓ ENS AJUDA A VEURE ELS PUNTS FEBLES. FARÀ ENTREVISTES, PER TANT HA DE SER PERSONA AMB CAPACITAT D’EXPLICACIÓ I COMUNICACIÓ.
• REALITZACIÓ
» REALITZADOR: S’encarrega de l’art visual de la idea, del COM la idea es transforma en imatge i so.
» Discuteix amb el director perquè el QUÈ (la idea) s’aliï i que sumi amb el COM (la imatge)
CONSELL 20: ESCOLLIM A PERSONA QUE TINGUI FACILITAT PER PENSAR EN IMATGES, MÉS QUE EN PARAULES.
TENIR-HO TOT PARLAT ABANS DE COMENÇAR. L’ESPECTADOR HO VEURÀ TOT ALHORA: EL “QUÈ” EXPLIQUEM I EL “COM” HO EXPLIQUEM
- Al rodatge: dona indicacions al càmera, parlant-ho amb el director i el guionista.
- Després del rodatge, serà l’encarregat d’organitzar l’edició i muntatge: escollir plans, música, ritme, etc
• PRODUCCIÓ
» El PRODUCTOR: S’encarrega de gestionar els recursos. És qui controla el pressupost, el material, els dies disponibles, els contactes, els permisos, els trasllats, etc
» És una figura clau, perquè soluciona tots els problemes que poden sortir en un projecte. NO està al servei de producció i realització, perquè té la mateixa importància.
CONSELL 21: EL PRODUCTOR SEMPRE TÉ UN PLA ALTERNATIU. HA DE PREVEURE QUE ELS CONVIDATS FALLIN, QUE LES ENTREVISTES ES PODEN ALLARGAR, QUE FACI MAL TEMPS. HA D’ASSEGURAR QUE NO HI HAGI PROBLEMES PER GRAVAR., PER TANT, ESCOLLIM A PERSONES ACTIVES I AMB EMPENTA.
EQUIPS A MIRADES 2009. RONDA D’IDEES
RESPONDRE LES 5 “W”. RESUMIR EL CONCEPTE DE DOCUMENTAL EN UNA SOLA FRASE.
» EL DIRECTOR (+ GUIONISTA): Personatges, entrevistes, documentació, off
» REALITZADOR (+AJUDANT): Estil: tipus de plans, música, ritme.
» PRODUCTOR (+AJUDANT): Contactes, permisos, horaris, imprevistos.
dijous, 28 de maig del 2009
dimecres, 27 de maig del 2009
Documentals del Fes-ho Mirar'08
DOCUMENTALS TALLER DE DOCUMENTALS 2008
Aquests són els dos documentals que van fer el 2008 els alumnes del Taller "Fes-ho Mirar", el predecesor de l'actual "Mirades".
1979
Documental sobre la "festa dels quintos" d'Aiguafreda. Retrat de la generació de finals del 70 i inicis dels 80. Retrata el jovent del moment, amb temes com l'amistat, les festes i la cara fosca de la quinta.
Fixeu-vos en l'ús de la documentació gràfica per situar-nos a l'època, ús de la música i la tria de personatges per explicar-nos la història
TORNAR A NÉIXER
Documental sobre l'atleta de Sant Julià de Vilatorta Roger Puigbo. Ens explica des de com es prepara per competir als jocs paralímpics a com li ha canviat la vida anar en cadira de rodes.
Fixeu-vos en l'ús de la planificació per treure profit a les localitzacions, la música i l'estructura. Tot pensat per emocionar sense caure en tòpics lacrimògens.
Aquests són els dos documentals que van fer el 2008 els alumnes del Taller "Fes-ho Mirar", el predecesor de l'actual "Mirades".
1979
Documental sobre la "festa dels quintos" d'Aiguafreda. Retrat de la generació de finals del 70 i inicis dels 80. Retrata el jovent del moment, amb temes com l'amistat, les festes i la cara fosca de la quinta.
Fixeu-vos en l'ús de la documentació gràfica per situar-nos a l'època, ús de la música i la tria de personatges per explicar-nos la història
TORNAR A NÉIXER
Documental sobre l'atleta de Sant Julià de Vilatorta Roger Puigbo. Ens explica des de com es prepara per competir als jocs paralímpics a com li ha canviat la vida anar en cadira de rodes.
Fixeu-vos en l'ús de la planificació per treure profit a les localitzacions, la música i l'estructura. Tot pensat per emocionar sense caure en tòpics lacrimògens.
divendres, 22 de maig del 2009
Primera classe
EL DOCUMENTAL
» Diferencia entre REPORTATGE I DOCUMENTAL: per dos criteris
PER DURADA: El documental és més llarg, aprofundeix més. El reportatge va més “al gra”.
PER ACTUALITAT: el reportatge va més lligat a l’actualitat. El documental pot tenir-hi un vincle o no.
Tots dos tenen en comú una cosa:
EXPLIQUEN HISTÒRIES RELACIONADES AMB FETS, LLOCS i PERSONES, MITJANÇANT EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL
EL QUE VEIEM A UN REPORTATGE I UN DOCUMENTAL ÉS SEMPRE VERITAT?
» Els documentals poden estar ENTRE ELS DOS MONS. Poden ser:
- REALS (el que expliquen és cert, existeix). Idea de “veritat” aplicada al TN
- INVENTATS: contenen elements ficcionats (amb fets manipulats, inventats). Documentals de creació (Pactum)
- SUMA DELS DOS. El que ens explica és realm, però RECONSTRUIM amb actors, decorats, etc (Documentals històrics).
CONSELL 1 : NO FALSEGEM. LA MENTIDA OFÈN A L’ESPECTADOR. DEIXAR CLAR DES DE L’ INICI SI EL QUE ES VEU I S’EXPLICA ÉS REAL O NO.
GÈNERES TELEVISIUS
Segons la relació que tenen amb la realitat, hi ha gèneres de FICCIÓ O DE NO FICCIÓ. Cine i tele coincideixen en alguns gèneres, però és una classificació diferent. Són mitjans diferents
GÈNERES DE FICCIÓ
Aquí s’engloben totes les sèries, minisèries, “culebrons”, TV movies, etc. Amb actors que interpreten un text.
EXEMPLES: LOST, HEROIS, VENTDELPLÀ, EL COR DE LA CIUTAT, EL INTERNADO, GOSSIP GIRL, HOUSE, ANATOMIA DE GREY ETC
GÈNERES DE NO FICCIÓ
INFORMATIUS. Crònica dels fets més importants del dia. TN
MAGAZINE. Uneix informació i entreteniment. Es basen en el que ha passat (actualitat) i seccions amb col·laboradors
EX: EL CLUB
DEBATS I ENTREVISTES. Intercanvi idees, opinions. Entrevista en profunditat a una persona, debat entre grup, testimonis etc.
EX: 59 SEGONS, TENGO UNA PREGUNTA PARA USTED, EL DIARIO DE, ENTREVISTES EL·LECTORALS
CONCURSOS. Entreteniment pur i dur. Premis, concursants, etc Una variant és el reality show, juga amb la vida de persones amb premi final.
EX: BOCAMOLL, GRAN HERMANO, FAMA, OT
DOCUMENTALS. La paraula ve de “document”, documentes una història, un fet. En deixes constància.
CONSELL 2: EL DOCUMENTAL TÉ COMPROMÍS AMB LA REALITAT. PENSEM: QUÈ CONEIXEM NOSALTRES QUE POT INTERESSAR A LA RESTA DE PERSONES?
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (I)
»Elements bàsics ÀUDIO I VÍDEO. IMATGE I SO.
»És un LLENGUATGE UNIVERSAL, com la música, però depèn de cada cultura la interpretació varia.
»No és el mateix a Orient o Occident. A Occident tenim CULTURA DE VIDEOCLIP, MTV, INTERNET MOLT ARRELADA.
»GLOBALITZACIÓ: CADA COP LES DIFERÈNCIES SÓN MENORS.
EL PLA
Elements bàsic del llenguatge àudiovisual és EL PLA (Equivalent a paraula a LLENGUATGE PARLAT)
DEFINICIÓ DE PLA: imatges captades per la càmera des que comencem a enregistrar (QUAN APRETEM EL BOTÓ DEL “REC)” fins que acabem.
El que veurà l’espectador a pantalla és la tria que fem d’aquest material (EDICIÓ)
CONSELL 3: SI NO HO TENIM ENREGISTRAT, ENCARA QUE ES ES NECESSITI NO HO PODREM TENIR.
»Depenent de COM la càmera capta la realitat tenim els diferents tipus de plans. El punt de referència és LA FIGURA HUMANA.
CONSELL 4: EXCEPTE SI FEM DOCUMENTALS DE NATURA O ESPAIS. PENSEM SEMPRE QUIN PLA ESCOLLIM A PARTIR DE LES PERSONES, DE COM ES VEURAN EN PANTALLA.
EL VALOR DEL PLA:
SEMPRE s’ha de tenir present que els diferents plans tenen un valor narratiu i dramàtic.
VALOR DRAMÀTIC: un pla obert descriu, posa en situació però també transmet emocions. Un pla tancat ens acosta als sentiments de la persona i viceversa.
CONSELL 5: SI ABUSEM DEL PLANS TANCATS, AL FINAL ES PERD L’EFECTE, PER ACUMULACIÓ I ABÚS.
VALOR NARRATIU: la suma de plans ens explica una història. Depèn com els enregistrem (al rodatge) i quina tria en fem (a l’edició). Depèn de quin plans enregsitrem i els que escollim, el sentit de la història canvia del tot.
CONSELL 6: PENSAR QUINS PLANS VOLEM FER SERVIR ABANS DE RODAR, PER TENIR-NE LA MILLOR VERSIÓ QUAN EDITEM.
TIPUS DE PLANS
PREMISA BÀSICA: SEMPRE RESPECTE LA FIGURA HUMANA
Classificació de plans més oberts a més tancats
»GRAN PLA GENERAL (GPG): El més obert de tots. Paisatges, espais urbans o naturals. El més descriptiu de tots. EX: gran paisatge, l’univers, etc
»PLA GENERAL (PG): Un espai obert amb una o més persones. També és molt desciptiu, perquè es veu l’entorn. Necessita de cert temps per assimilar tota la informació.
Dos documentals que busquen sobretot la espectacularitat dels paisatges. Fixeu-vos bé en els plans obertíssims que fan servir quan es vol donar un to espectacular a les imatges.
Baraka, un documental clàssic sobre la relació dels humans amb els planeta
TRAILER DE BARAKA
Tierra, documental recent de Disney Nature sobre la terra
TRAILER DE TIERRA
CONSELL 7 : FER SERVIR PLANS GENERALS PER POSAR EN SITUACIÓ, PER SABER ON PASSA LA HISTÒRIA. SEMPRE SE’N FAN, NI QUE SIGUI PER EVITAR PROBLEMES.
»PLA SENCER O FIGURA (PS / PF): Una persona ocupa tot el quadre. De cap a peus. Veus com és la persona, ja aporta informació més expressiva.
»PLA AMERICÀ O ¾ (PA): Una persona, del cap fins els genolls. Orígen a les pel·lícules de l’oest.
»PLA MIG (PM): Persona fins la cintura. El més comú a entrevistes i pel·lícules, perquè comença a tenir un valor expressiu gran (es veuen la cara de la persona). Perdem de vista l’entorn, en favor de les accions . Si n’abusem, perdem la referència: ON ÉS la persona?.
CONSELL 8 : EL PLA MIG ÉS EL PLA MÉS TIPIC D’ENTREVISTA. PENSAR QUÈ APORTA FER ENTREVISTES OBRINT MÉS EL PLA (PER DESTACAR EL PLA) O TANCAR-LO (DESTACAR EMOCIONS)
Un bon exemple de com utilitzar amb intenció les diferents escales de plans. Aquest documental va sobre el grup Sigur Ros d’Islàndia Sigur Ros, però és tan important el grup com EL LLOC. Fixeu-vos quins plans fan servir per contrastar i donar improtància als llocs.
TRAILER DE “HEIMA”, DOCUMENTAL SOBRE EL GRUP SIGUR ROS
»PRIMER PLA (PP): Persona fins el coll o les espatlles. Interessa veure les emocions de la persona, molt expressiu. Si se n’abusa, perd el valor. Durada curta, comparada amb els plans més oberts.
CONSELL 9: QUANT MÉS PROPERA I PERSONA ÉS LA HISTÒRIA, MILLOR QUEDEN ELS PRIMERS PLANS. PERÒ SI N’ABUSEM, L’ESPECTADOR ES POT CANSAR.
»PRIMERÍSSIM PRIMER PLA (PPP): Detall de la cara d’uan persona, per resaltar una reacció, emoció, etc. L’efecte en l’espectador és molt xocant.
CONSELL 10: MÉS ENLLÀ DEL PRIMER PLA, NOMÉS S’HAN DE FER SERVIR PER IMPACTE ESTÈTIC O EN CASOS MOLT CONCRETS DE DETALLS DE PERSONES.
Exemple: clip de Green Day que combina actuació i testimonis sobre la guerra a Darfur. Fixeu-vos quina mena de pla fan servir els testimonis.
CLIP DE GREEN DAY, WORKING CLASS HERO
»PLA DETALL (PD): La referència ja no és la persona, sinó un objecte.
CONSELL 11: A L’IGUAL QUE AMB EL PLA GENERAL, VAL LA PENA FER DETALLS DE PERSONES I OBJECTES, PER SI ES NECESSITEN.
Depenent de com administrem els plans tancats, les sensacions són diferents. Un exemple clar el trobem en Moby, que va fer dos videoclips per la cançó “Porcelain”. Mireu-los atentament.
El primer, combina plans del músic al cotxe i plans exteriors. Predominen els plans tancats, però els exteriors donen una mica d’aire al clip
MOBY PORCELAIN VERSIÓ 1
I ara mireu la segona versió del mateix videoclip, només feta amb un primeríssim primer pla, un detall de l’ull. Tot canvia, i és la mateixa cançó.
El trobareu aquí;
MOBY PORCELAIN VERSIÓ 2
http://www.youtube.com/watch?v=13EifDb4GYs
LES 5 “W”
Es fan servir sobretot per fer informació, però també són útils per saber si tenim els elements BÀSICS per explicar una història. Vénen de l’anglès: WHO, WHAT, WHERE, HOW, WHY.
-WHAT. QUÈ? De què va la història que volem explicar. CONCEPTE
-WHO. QUI? Qui ens explica la història? PERSONATGES
-WHERE. ON? On passa la història? LOCALITZACIÓ
-HOW. COM? Com l’explicarem? TO DE LA HISTÒRIA
-WHY? PER QUÈ? Per què val la pena explicar la història. VALOR DIFERENCIAL
CONSELL: QUAN TINGUEM UNA IDEA, APLIQUEM LES 5 W. SI NO LES PODEM RESPONDRE, ENS FALLA LA BASE DE LA IDEA.
» Diferencia entre REPORTATGE I DOCUMENTAL: per dos criteris
PER DURADA: El documental és més llarg, aprofundeix més. El reportatge va més “al gra”.
PER ACTUALITAT: el reportatge va més lligat a l’actualitat. El documental pot tenir-hi un vincle o no.
Tots dos tenen en comú una cosa:
EXPLIQUEN HISTÒRIES RELACIONADES AMB FETS, LLOCS i PERSONES, MITJANÇANT EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL
EL QUE VEIEM A UN REPORTATGE I UN DOCUMENTAL ÉS SEMPRE VERITAT?
» Els documentals poden estar ENTRE ELS DOS MONS. Poden ser:
- REALS (el que expliquen és cert, existeix). Idea de “veritat” aplicada al TN
- INVENTATS: contenen elements ficcionats (amb fets manipulats, inventats). Documentals de creació (Pactum)
- SUMA DELS DOS. El que ens explica és realm, però RECONSTRUIM amb actors, decorats, etc (Documentals històrics).
CONSELL 1 : NO FALSEGEM. LA MENTIDA OFÈN A L’ESPECTADOR. DEIXAR CLAR DES DE L’ INICI SI EL QUE ES VEU I S’EXPLICA ÉS REAL O NO.
GÈNERES TELEVISIUS
Segons la relació que tenen amb la realitat, hi ha gèneres de FICCIÓ O DE NO FICCIÓ. Cine i tele coincideixen en alguns gèneres, però és una classificació diferent. Són mitjans diferents
GÈNERES DE FICCIÓ
Aquí s’engloben totes les sèries, minisèries, “culebrons”, TV movies, etc. Amb actors que interpreten un text.
EXEMPLES: LOST, HEROIS, VENTDELPLÀ, EL COR DE LA CIUTAT, EL INTERNADO, GOSSIP GIRL, HOUSE, ANATOMIA DE GREY ETC
GÈNERES DE NO FICCIÓ
INFORMATIUS. Crònica dels fets més importants del dia. TN
MAGAZINE. Uneix informació i entreteniment. Es basen en el que ha passat (actualitat) i seccions amb col·laboradors
EX: EL CLUB
DEBATS I ENTREVISTES. Intercanvi idees, opinions. Entrevista en profunditat a una persona, debat entre grup, testimonis etc.
EX: 59 SEGONS, TENGO UNA PREGUNTA PARA USTED, EL DIARIO DE, ENTREVISTES EL·LECTORALS
CONCURSOS. Entreteniment pur i dur. Premis, concursants, etc Una variant és el reality show, juga amb la vida de persones amb premi final.
EX: BOCAMOLL, GRAN HERMANO, FAMA, OT
DOCUMENTALS. La paraula ve de “document”, documentes una història, un fet. En deixes constància.
CONSELL 2: EL DOCUMENTAL TÉ COMPROMÍS AMB LA REALITAT. PENSEM: QUÈ CONEIXEM NOSALTRES QUE POT INTERESSAR A LA RESTA DE PERSONES?
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (I)
»Elements bàsics ÀUDIO I VÍDEO. IMATGE I SO.
»És un LLENGUATGE UNIVERSAL, com la música, però depèn de cada cultura la interpretació varia.
»No és el mateix a Orient o Occident. A Occident tenim CULTURA DE VIDEOCLIP, MTV, INTERNET MOLT ARRELADA.
»GLOBALITZACIÓ: CADA COP LES DIFERÈNCIES SÓN MENORS.
EL PLA
Elements bàsic del llenguatge àudiovisual és EL PLA (Equivalent a paraula a LLENGUATGE PARLAT)
DEFINICIÓ DE PLA: imatges captades per la càmera des que comencem a enregistrar (QUAN APRETEM EL BOTÓ DEL “REC)” fins que acabem.
El que veurà l’espectador a pantalla és la tria que fem d’aquest material (EDICIÓ)
CONSELL 3: SI NO HO TENIM ENREGISTRAT, ENCARA QUE ES ES NECESSITI NO HO PODREM TENIR.
»Depenent de COM la càmera capta la realitat tenim els diferents tipus de plans. El punt de referència és LA FIGURA HUMANA.
CONSELL 4: EXCEPTE SI FEM DOCUMENTALS DE NATURA O ESPAIS. PENSEM SEMPRE QUIN PLA ESCOLLIM A PARTIR DE LES PERSONES, DE COM ES VEURAN EN PANTALLA.
EL VALOR DEL PLA:
SEMPRE s’ha de tenir present que els diferents plans tenen un valor narratiu i dramàtic.
VALOR DRAMÀTIC: un pla obert descriu, posa en situació però també transmet emocions. Un pla tancat ens acosta als sentiments de la persona i viceversa.
CONSELL 5: SI ABUSEM DEL PLANS TANCATS, AL FINAL ES PERD L’EFECTE, PER ACUMULACIÓ I ABÚS.
VALOR NARRATIU: la suma de plans ens explica una història. Depèn com els enregistrem (al rodatge) i quina tria en fem (a l’edició). Depèn de quin plans enregsitrem i els que escollim, el sentit de la història canvia del tot.
CONSELL 6: PENSAR QUINS PLANS VOLEM FER SERVIR ABANS DE RODAR, PER TENIR-NE LA MILLOR VERSIÓ QUAN EDITEM.
TIPUS DE PLANS
PREMISA BÀSICA: SEMPRE RESPECTE LA FIGURA HUMANA
Classificació de plans més oberts a més tancats
»GRAN PLA GENERAL (GPG): El més obert de tots. Paisatges, espais urbans o naturals. El més descriptiu de tots. EX: gran paisatge, l’univers, etc
»PLA GENERAL (PG): Un espai obert amb una o més persones. També és molt desciptiu, perquè es veu l’entorn. Necessita de cert temps per assimilar tota la informació.
Dos documentals que busquen sobretot la espectacularitat dels paisatges. Fixeu-vos bé en els plans obertíssims que fan servir quan es vol donar un to espectacular a les imatges.
Baraka, un documental clàssic sobre la relació dels humans amb els planeta
TRAILER DE BARAKA
Tierra, documental recent de Disney Nature sobre la terra
TRAILER DE TIERRA
CONSELL 7 : FER SERVIR PLANS GENERALS PER POSAR EN SITUACIÓ, PER SABER ON PASSA LA HISTÒRIA. SEMPRE SE’N FAN, NI QUE SIGUI PER EVITAR PROBLEMES.
»PLA SENCER O FIGURA (PS / PF): Una persona ocupa tot el quadre. De cap a peus. Veus com és la persona, ja aporta informació més expressiva.
»PLA AMERICÀ O ¾ (PA): Una persona, del cap fins els genolls. Orígen a les pel·lícules de l’oest.
»PLA MIG (PM): Persona fins la cintura. El més comú a entrevistes i pel·lícules, perquè comença a tenir un valor expressiu gran (es veuen la cara de la persona). Perdem de vista l’entorn, en favor de les accions . Si n’abusem, perdem la referència: ON ÉS la persona?.
CONSELL 8 : EL PLA MIG ÉS EL PLA MÉS TIPIC D’ENTREVISTA. PENSAR QUÈ APORTA FER ENTREVISTES OBRINT MÉS EL PLA (PER DESTACAR EL PLA) O TANCAR-LO (DESTACAR EMOCIONS)
Un bon exemple de com utilitzar amb intenció les diferents escales de plans. Aquest documental va sobre el grup Sigur Ros d’Islàndia Sigur Ros, però és tan important el grup com EL LLOC. Fixeu-vos quins plans fan servir per contrastar i donar improtància als llocs.
TRAILER DE “HEIMA”, DOCUMENTAL SOBRE EL GRUP SIGUR ROS
»PRIMER PLA (PP): Persona fins el coll o les espatlles. Interessa veure les emocions de la persona, molt expressiu. Si se n’abusa, perd el valor. Durada curta, comparada amb els plans més oberts.
CONSELL 9: QUANT MÉS PROPERA I PERSONA ÉS LA HISTÒRIA, MILLOR QUEDEN ELS PRIMERS PLANS. PERÒ SI N’ABUSEM, L’ESPECTADOR ES POT CANSAR.
»PRIMERÍSSIM PRIMER PLA (PPP): Detall de la cara d’uan persona, per resaltar una reacció, emoció, etc. L’efecte en l’espectador és molt xocant.
CONSELL 10: MÉS ENLLÀ DEL PRIMER PLA, NOMÉS S’HAN DE FER SERVIR PER IMPACTE ESTÈTIC O EN CASOS MOLT CONCRETS DE DETALLS DE PERSONES.
Exemple: clip de Green Day que combina actuació i testimonis sobre la guerra a Darfur. Fixeu-vos quina mena de pla fan servir els testimonis.
CLIP DE GREEN DAY, WORKING CLASS HERO
»PLA DETALL (PD): La referència ja no és la persona, sinó un objecte.
CONSELL 11: A L’IGUAL QUE AMB EL PLA GENERAL, VAL LA PENA FER DETALLS DE PERSONES I OBJECTES, PER SI ES NECESSITEN.
Depenent de com administrem els plans tancats, les sensacions són diferents. Un exemple clar el trobem en Moby, que va fer dos videoclips per la cançó “Porcelain”. Mireu-los atentament.
El primer, combina plans del músic al cotxe i plans exteriors. Predominen els plans tancats, però els exteriors donen una mica d’aire al clip
MOBY PORCELAIN VERSIÓ 1
I ara mireu la segona versió del mateix videoclip, només feta amb un primeríssim primer pla, un detall de l’ull. Tot canvia, i és la mateixa cançó.
El trobareu aquí;
MOBY PORCELAIN VERSIÓ 2
http://www.youtube.com/watch?v=13EifDb4GYs
LES 5 “W”
Es fan servir sobretot per fer informació, però també són útils per saber si tenim els elements BÀSICS per explicar una història. Vénen de l’anglès: WHO, WHAT, WHERE, HOW, WHY.
-WHAT. QUÈ? De què va la història que volem explicar. CONCEPTE
-WHO. QUI? Qui ens explica la història? PERSONATGES
-WHERE. ON? On passa la història? LOCALITZACIÓ
-HOW. COM? Com l’explicarem? TO DE LA HISTÒRIA
-WHY? PER QUÈ? Per què val la pena explicar la història. VALOR DIFERENCIAL
CONSELL: QUAN TINGUEM UNA IDEA, APLIQUEM LES 5 W. SI NO LES PODEM RESPONDRE, ENS FALLA LA BASE DE LA IDEA.
dilluns, 18 de maig del 2009
Temari del Taller
PRESENTACIÓ
1. PRESENTACIÓ I OBJECTIUS
Objectius del taller. Explicació del temariI. Plantejament de les futures idees per fer-ne dicumentals
PRIMERA CLASSE
2. GÈNERES TELEVISIUS BÀSICS
Explicació dels gèneres televisius, Què és un documental i un documentals i reportatge.
3. LLENGUATGE AUDIOVISUAL BÀSIC (I)
Explicació amb exemples dels recursos bàsics del llenguatge audiovisual. Planificació, moviments de càmera), amb exemples de documentals.
4. PRIMERA RONDA D’IDEES
Propostes de possibles documentals. Les 5 “W”.
SEGONA CLASSE
5. LLENGUATGE AUDIOVISUAL BÀSIC (II)
Explicació amb exemples dels recursos bàsics del llenguatge audiovisual. Angulacions, moviments de càmera, enquadraments i composició, amb exemples de documentals.
6. L’EQUIP AUDIOVISUAL
Definició de les tasques necessàries per fer una producció audiovisual:
realitzador, director, productor, guionista, muntador, etc. Com s’aplica a l’equip de documentals
7. SEGONA RONDA D’IDEES
Propostes de documentals. Aplicar les 5 W i fer una preivisió de narració. Resumir la proposta en una frase.
TERCERA CLASSE
9. NARRACIÓ ÀUDIOVISUAL
Recursos narratius per aplicar totes les tècniques anteriors: la veu en off, personatges protagonistes, ús de documentació, etc.
10. ENTREVISTES
Com es preparen les entrevistes? La importància de la documentació.
+ CONVIDAT ESPECIAL
+ TRIA DELS PROJECTES. EXPOSEM LES IDEES BREUMENT, RESPONENT LES “5 W”. FORMEN GRUPS.
QUARTA CLASSE
11. PRE-GUIÓ. MODELS DE GUIÓ
El guió àudiovisual. Donar ordre al material en un model de guió bàsic i efectiu.
12. LOCALITZACIONS
Tria de localitzacions per entrevistes i recursos. Com fer previsió de “ruta” d’enregsitrament.
13. RODATGE: LLUM, SO I ESPAI
El rodatge, condicionants de realiització. Consells per controlar els elements bàsics del mitjà audiovisual. Tècniques bàsiques d’il·luminació i de so més relacions d’espai amb exemples.
+ CONVIDATS ESPECIALS
+ DEFINIR ORDRE DE RODATGES: BÀSIC PER PODER AVANÇAR LA PRODUCCIÓ.
CINQUENA CLASSE
14. RODATGE: PLA DE PRODUCCIÓ i IMPREVISTOS
Aplicació de les idees als condicionants reals. Pla de rodatge, prevenció de possibles problemes. Fer pla de rodatge real.
15. POSTPRODUCCIÓ I EDICIÓ
Com és el reball amb equips d’edició. VIisonats i retocs. Filosofia de treball. Text i música
+ CONVIDAT ESPECIAL
+ REVISIÓ DE PROJECTES I APLICACIÓ ALS RODATGES. PREPARATIUS FINALS DELS RODATGES
SISENA CLASSE
PREPARATIUS I PRE-GUIONS FINALS
Revisió final de tot el procés. Estructura bàsica. Documentació. Retocs pendents.
JULIOL
RODATGE I EDICIÓ DELS DOCUMENTALS. MANLLEU / ARKHAM STUDIO.
SETEMBRE I OCTUBRE
VISIONAT DE LES PECES. PROJECCIÓ AMB PÚBLIC. COMIAT DEL TALLER.
1. PRESENTACIÓ I OBJECTIUS
Objectius del taller. Explicació del temariI. Plantejament de les futures idees per fer-ne dicumentals
PRIMERA CLASSE
2. GÈNERES TELEVISIUS BÀSICS
Explicació dels gèneres televisius, Què és un documental i un documentals i reportatge.
3. LLENGUATGE AUDIOVISUAL BÀSIC (I)
Explicació amb exemples dels recursos bàsics del llenguatge audiovisual. Planificació, moviments de càmera), amb exemples de documentals.
4. PRIMERA RONDA D’IDEES
Propostes de possibles documentals. Les 5 “W”.
SEGONA CLASSE
5. LLENGUATGE AUDIOVISUAL BÀSIC (II)
Explicació amb exemples dels recursos bàsics del llenguatge audiovisual. Angulacions, moviments de càmera, enquadraments i composició, amb exemples de documentals.
6. L’EQUIP AUDIOVISUAL
Definició de les tasques necessàries per fer una producció audiovisual:
realitzador, director, productor, guionista, muntador, etc. Com s’aplica a l’equip de documentals
7. SEGONA RONDA D’IDEES
Propostes de documentals. Aplicar les 5 W i fer una preivisió de narració. Resumir la proposta en una frase.
TERCERA CLASSE
9. NARRACIÓ ÀUDIOVISUAL
Recursos narratius per aplicar totes les tècniques anteriors: la veu en off, personatges protagonistes, ús de documentació, etc.
10. ENTREVISTES
Com es preparen les entrevistes? La importància de la documentació.
+ CONVIDAT ESPECIAL
+ TRIA DELS PROJECTES. EXPOSEM LES IDEES BREUMENT, RESPONENT LES “5 W”. FORMEN GRUPS.
QUARTA CLASSE
11. PRE-GUIÓ. MODELS DE GUIÓ
El guió àudiovisual. Donar ordre al material en un model de guió bàsic i efectiu.
12. LOCALITZACIONS
Tria de localitzacions per entrevistes i recursos. Com fer previsió de “ruta” d’enregsitrament.
13. RODATGE: LLUM, SO I ESPAI
El rodatge, condicionants de realiització. Consells per controlar els elements bàsics del mitjà audiovisual. Tècniques bàsiques d’il·luminació i de so més relacions d’espai amb exemples.
+ CONVIDATS ESPECIALS
+ DEFINIR ORDRE DE RODATGES: BÀSIC PER PODER AVANÇAR LA PRODUCCIÓ.
CINQUENA CLASSE
14. RODATGE: PLA DE PRODUCCIÓ i IMPREVISTOS
Aplicació de les idees als condicionants reals. Pla de rodatge, prevenció de possibles problemes. Fer pla de rodatge real.
15. POSTPRODUCCIÓ I EDICIÓ
Com és el reball amb equips d’edició. VIisonats i retocs. Filosofia de treball. Text i música
+ CONVIDAT ESPECIAL
+ REVISIÓ DE PROJECTES I APLICACIÓ ALS RODATGES. PREPARATIUS FINALS DELS RODATGES
SISENA CLASSE
PREPARATIUS I PRE-GUIONS FINALS
Revisió final de tot el procés. Estructura bàsica. Documentació. Retocs pendents.
JULIOL
RODATGE I EDICIÓ DELS DOCUMENTALS. MANLLEU / ARKHAM STUDIO.
SETEMBRE I OCTUBRE
VISIONAT DE LES PECES. PROJECCIÓ AMB PÚBLIC. COMIAT DEL TALLER.
divendres, 15 de maig del 2009
Benvinguts al bloc de Mirades
En aquest Bloc anirem publicant totes les classes que es vagin donant durant el taller. Si teniu dubtes, consultes i/o comentaris no dubteu en diexar constància.
Esperem que us sigui d'ajuda.
Esperem que us sigui d'ajuda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
