PLANTILLA DE GUIÓ
Aquí podreu descarregar una plantilla/model de guió a dues columnes.
Aquí teniu un guió real, un reportatge que es va emetre al programa “Ànima” sobre l’escriptor anglès Hanif Kureishi. Compareu el guió amb la peça final, que podeu veure al vídeo de sota
Reportatge HANIF KUREISHI
EL PLA DE RODATGE
Feu servir el la plantilla de pla de rodatge que trobareu en format word i pdf a aquest bloc.
Document de treball que controla directament el PRODUCTOR, amb cada element de rodatge. És útil separar els contactes del rodatge per hores.
Cada hora hauria de tenir assignat
EQUIP/ ACCIONS/LOCALITZACIÓ/ ENTREVISTATS
CONSELL 46: TOTHOM TÉ AL CAP EL PLA DE RODATGE, PERÒ SOBRETOT PRODUCCIÓ. ELLS HAN DE TENIR PREVIST L’IMPREVIST, I TENIR ALTERNATIVES.
POST-PRODUCCIÓ. VISIONAT I EDICIÓ
És l’etapa POSTERIORS al rodatge. Són igual o més importants, perquè és el moment en què ESCOLLIM entre tot el que hem enregistrat i AFEGIM el que farà que sigui una peça completa.
En dos moments: VISIONAT i EDICIÓ
VISIONAT
Escollim els fragments d’entrevista que ens interessen. També els recursos i altres fragments claus per la història.
COM ES VISIONA?
PAS 1: transcriure entrevistes amb TC entrada i de sortida de resposta.
PAS 2: descriure la resta de plans PER BLOC, de manera breu però directa.
CONSELL 47: SER FIDEL AL QUE ES VEU I SOBRETOT ES DIU A LA CINTA. SI HO CANVIEM, ENS POT CREAR PROBLEMES.
VISIONAT DE L’ENTREVISTA
Les cintes tenen un TC (Codi de Temps). Transcrivim les entrevistes senceres. No canviar paraules o expressions equivocades.
De tota aquesta transcripció, fer una tria dels fragments que ens interessen.
CONSELL 48: NO CANVIAR D’ORDRE SI ES MANIPULEN OPINIONS. TENIR PRESENT LES ENTONACIONS, I NO TALLAR FRASES AL MIG. PENSAR QUE TÉ ABANS I DESPRÉS LA FRASE.
Si el documental té una VEU EN OFF, pensar com és la suma de VEU I DECLA. Si el documental l’expliquen els protagonistes, cal que tingui un SENTIT PER SÍ SOL.
CONSELL 49: AMB ELS TC, SUMAR DURADA. SI EL TOTALD’ENTREVISTES ÉS MÉS DEL 50% DEL DOCUMENTAL, MALAMENT. ATABALARÀ I NO EXPLICARÀ RES.
VISIONAT DELS RECUROS
Descriure breument els recursos amb TC per blocs.
EX: de 12’50” a 14’:00” PLANS GENERALS DEL POBLE
Si tenim vàries repeticions d’un recurs i una ens sembla més bona, apuntar-ho. Normalment, la darrera repetició sol ser la bona.
CONSELL 50: A BANDA DEL QUE HEM ENREGISTRAT I EL QUE HAVÍEM PREVIST, AQUEST ÉS EL MOMENT ON S’HA DE DETECTAR SI CALEN MÉS ELEMENTS, COM FOTOS O IMATGES D’ARXIU.
EDICIÓ
TOT el material enregistrat està digitalitzat al PC, però s’ha de triar que s’iinclou i que no. Tothom pot opinar, però el REALITZADOR i GUIONISTA manen en aquesta fase.
El primer pas és fer un “ESQUELET”, amb el que serà els elements essencials del guió en imatge i so.
AMB EL GUIÓ FET PRÈVIAMENT:
PAS 1: tallar les entrevistes. Veure si funcionen com pensàvem o no.
PAS 2: provar i fer les VEUS EN OFF, si n’hi ha.
PAS 3: afegir músiques i localitzar els recursos.
Al PAS 1 ja es detecta si hem fet bones entrevistes, i la narració funciona o no.
AL PAS 2: veiem si necessitem realment VEUS EN OFF, i si ens aporten res.
AL PAS 3: veiem si hem fet curts o no amb els recursos.
ELS PASOS DEMOSTREN SI LA FEINA PRÈVIA I LES PREVISIONS DE RODATGE ESTAVEN BEN FETS O NO.
CONSELL 51: SI ELS TALLS ESCOLLITS D’ENTREVISTES RESULTEN EN UNA NARRACIÓ CAÒTICA, HEM DE REFER. PERÒ HEM DE TENIR-HO TOT EL MÀXIM DE PREVIST POSSIBLE.
RETOCS D’EDICIÓ
Quan hem fet l’esquelet, donem les indicacions dels retocs que donaran vida final a la peça.
COLORS I LLUM: imatges amb llum apagada, amb colors poc vius.
DECISIONS: colors vius o apagats? To conjunt a la història?
SO: entrevistes baixes, efectes de so dramàtics, efectes de veu artístics.
DECISIONS: efectes de reverberància, suma de música i imatges.
DOCUMENTACIÓ: escrits, fotos, captures web, etc
DECISIONS: tenim prou documentació?
CONSELL 52: A L’EDICIÓ NO ES FAN MIRACLES. SI HO HEM PENSAT TOT DES DEL PRIMER MOMENT I HO TENÍEM AL CAP, TOT SERÀ MÉS FÀCIL.
dimarts, 30 de juny del 2009
Música dels Documentals
Com ja s'ha anat dient, aquest any comptem amb la música que ens ha cedit el grup Manlleuenc Eikostate. A la nostra disposició, deixaràn cançons, bases, samplers i les cançons del seu disc. Podreu fer-vos una idea a www.eikostate.com.
També tindrem alguna col·laboració extra d'altres músics per poder musicar les peces.
També tindrem alguna col·laboració extra d'altres músics per poder musicar les peces.
Calendari de rodatges del documentals
Dimecres, 8 de juliol: "ANTONIO ANGLADA"
Dijous, 9 de juliol: "EL SERPENT DE MANLLEU"
Divendres, 10 de juliol: "CAN GARCIA"
Recordeu que:
El dia de rodatge es fixe, per tant no es pot canviar. Es molt important que ho tingueu en compte per si heu de demanar festa a la feina, quedar amb els vostres testimonis, demanar permisos, etc.
És important que pogueu començar a fer l’esquema del pla de rodatge el més aviat possible per tenir-ho fet pel divendres.
Per qualsevol dubte / aclaració:
Raül Tidor: mirades@gmail.com
Toni Rubia: rubiaot@barrierm.cat / 699 63 49 08
Dijous, 9 de juliol: "EL SERPENT DE MANLLEU"
Divendres, 10 de juliol: "CAN GARCIA"
Recordeu que:
El dia de rodatge es fixe, per tant no es pot canviar. Es molt important que ho tingueu en compte per si heu de demanar festa a la feina, quedar amb els vostres testimonis, demanar permisos, etc.
És important que pogueu començar a fer l’esquema del pla de rodatge el més aviat possible per tenir-ho fet pel divendres.
Per qualsevol dubte / aclaració:
Raül Tidor: mirades@gmail.com
Toni Rubia: rubiaot@barrierm.cat / 699 63 49 08
dijous, 25 de juny del 2009
Cinquena classe
Aquesta setmana visitarà "Mirades" el periodista Quico Sallés. Ell ens explicarà com es prepara i s'estructura unA entrevista. Si voleu avançar sobre el tema entrevistes per poder-li fer preguntes, a l'entrada anterior teniu l'explicació.D'altra banda, també acabarem de parlar de recursos, localitzacions i il·luminació.
El més important, però serà fer una primera versió d'un pla de rodatge. Aquest document, consensuat per tot l'equip i que el productor té al cap en tot moment és el que posarà ordre a tots els llocs, persones i accions que hem de fer el dia del rodatge.
El podeu descarregar, en format de taula de word que podeu omplir, aquí.
El més important, però serà fer una primera versió d'un pla de rodatge. Aquest document, consensuat per tot l'equip i que el productor té al cap en tot moment és el que posarà ordre a tots els llocs, persones i accions que hem de fer el dia del rodatge.
El podeu descarregar, en format de taula de word que podeu omplir, aquí.
dimarts, 16 de juny del 2009
Quarta classe
L’ENTREVISTA
Preparar un qüestionari ordenat, sense saltar de tema en tema. Un tema porta a l’altre de manera natural, o si més no intentar-ho.
Per saber de què parlem ens hem documentat (parlant prèviament, documentació escrita o visual del personatge), per parlar amb propietat i treure suc als entrevistats.
LA LLUM HO CANVIA TOT. VALORAR SI VOLEM CREAR ATMOSFERA CONCRETA AMB LA LLUM O SI NOMÉS VOLEM QUE ES VEGIN BÉ LES COSES.
Perquè els personatges ens expliquin el que volem, hem de preparar l’entrevista.
CONSELLS BÀSICS
Preparar un qüestionari ordenat, sense saltar de tema en tema. Un tema porta a l’altre de manera natural, o si més no intentar-ho.
Per saber de què parlem ens hem documentat (parlant prèviament, documentació escrita o visual del personatge), per parlar amb propietat i treure suc als entrevistats.
CONSELL 28: NO FER ENTREVISTES NI MASSA LLARGUES O CURTES. TINDREM EXCÈS O MANCA D’INFORMACIÓ PER FER EL GUIÓ. A SER POSSIBLE, AMB EL TESTIMONI ASSEGUT.
Si les respostes no ha quedat clares i sabem que és important, s’ha d’insistir en el tema.
Sempre cal deixar clar la seva relació amb el que volem explicar: ho ha vist? ho coneix? ho ha viscut?
Si és un tema polèmic, hi hauran preguntes comunes a cada entrevistat.
CONSELL 29: HA DE QUEDAR CLAR QUI ÉS EL PERSONATGE, HA DE PARLAR DE MANERA CLARA I ENTENEDORA I S’HA DE VEURE QUE ÉS UN ELEMENT CLAU PER ENTENDRE
EXEMPLES
Un exemple de com NO ha de ser una entrevista. Josep Cuní fa les preguntes en ordre, però no amb la idea de parlar amb l’Enric Duran, sinó d’imposar-li el seu punt de vist. Malament.
EL TRUC DE “
Un truc que facilita l’edició és demanar a l’entrevistat que inclogui la pregunta a la resposta.
Quin és el teu color preferit? NO dir només “groc”, sinó “el meu color preferit és el groc”.
CONSELL 30: SI UN PERSONATGE HO EXPLICA TOT, TENIR CLAR QUE ES VEURÀ COM EL PROTAGONISTA. SI VOLEM TENIR UNA VEU EN OFF, PENSAR ABANS QUI
EL GUIÓ
EL PRE-GUIÓ I EL MODEL DE GUIÓ
Abans de rodar hem de tenir una ESTRUCTURA (PREGUIÓ) amb tots aquests elements clars pactats entre tot l’equip. Fins aquest moment tenim escrit:
-CONCEPTE AMB LES “5 W”. La base de la història.
-PERSONATGES / TESTIMONIS. Quants en tindrem?
-VEU EN OFF? En tindrem?
-ORDRE DE NARRACIÓ: línial o no linial?
-DOCUMENTACIÓ: en necessitarem?
-LOCALITZACIONS. On farem les entrevistes als testimonis?
CONSELL 31: BUSCAR PUNTS FEBLES DE
El GUIÓ serà l’eina de treball a l’edició, però si no hem fet un bon PRE-GUIÓ la feina serà IMPOSSIBLE. Un dels models clàssics de guió és a dues columnes.
ELEMENTS DEL GUIÓ
ESQUERRA: música, efectes, declaracions + CHYRONS
DRETA: VÍDEO transcipció d’entrevistes, indicacions de realització.
És útil treballar a dues columnes perquè veus el progrés de la peça.
CONSELL 32: TOTHOM L’HA DE PODER LLEGIR I ENTENDRE. NO VA A MISSA, PERQUÈ ES POT CANVIAR DESPRÉS
SI TENIM VEU EN OFF: És el moment on es poden quadrar durades, veure si funciona bé, etc.
NUMERAR: Cada intervenció de personatge DECLA(ració)+nº
IDENTIFICAR: escriure el rètol de NOM+CÀRREC que es veurà en pantalla. SEMPRE hem d’identificar persones i llocs.
CONSELL 33: SI ABANS D’ENGEGAR
LOCALITZACIÓ I RECURSOS
A banda de decidir hem de decidir tots els elements, hem de pensar en dos elements: ON faran les entrevistes i els recursos per il·lustrar la nostra història. Cada lloc és una LOCALITZACIÓ.
COM TRIEM LES LOCALITZACIONS
Depèn de l’estètica (perquè és un lloc maco) o funcionalitat (El lloc té a veure directament amb el que s’explica o amb l’entrevistat).
Si pot ser la suma de les dues coses, molt millor.
CONSELL 34: AMB POQUES LOCALITZACIONS, POT SER POBRE VISUALMENT. AMB MASSA, POTSER HI HA MAREIG I NO ARRIBEM A TOT. EN TOT CAS, EVITEM DESPLAÇAM,ENTS LLARGS, PER TENIR MÉS TEMPS PER FER-HO BÉ.
EXEMPLES
Les localitzacions de la mítica pel·li “Tiburón”, de Steven Spielberg, comparant el lloc real i a la pel·lícula final.
I les localitzzacions de “Regreso al futuro”. Els llocs han estat triat casualment? No, tenien una missió clara dins la pel·lícula
ELS RECURSOS
SEMPRE necessitem RECURSOS, imatges que ens expliquin ON passa l’acciói QUÈ fa el personatge (feina, estudis, etc). Aquí també entra la documentació visual o escrita (fotos, vídeos, etc)i més creatius.
A banda d’explicar elements bàsics per la història. Els recursos serveixen per deixar descansar l’espectador, creen ritme. Sense recursos, només serien declaracions, i cansaria.
CONSELL 35: EL GUIONISTA HA DE PREVEURE EL MÀXIM DE RECURSOS POSSIBLES. FER UN LLISTAT DE RECURSOS ABANS DE COMENÇAR I PREVEURE QUE FER-LOS NECESSITARÀ TEMPS.
LLISTAT DE RECURSOS QUE NECESSITAREM:
D’ACCIONS: relacionats amb les activitats del testimoni
DE LLOCS: tots els espais que ens ajuden a explicar la història
DE TEMPS: si es recorda o evoca altres llocs o èpoques, necessitem fotos, vídeos, escrits, etc
D’INTENCIONS: relacionats amb el to de la història. No forcem a fer coses, sinó suggerim. Ex: to trist, fer pintura trista si l’entrevistats és pintor
CONSELL 36: PREVEURE AMB EL PRE-GUIÓ ELS RECURSOS QUE NECESSITAREM. TOT EL QUE SIGUI DE RODATGE, ENS CONSUMIRÀ TEMPS.
IL·LUMINACIÓ
FUNCIÓ BÀSICA: QUE ES VEGI EL QUE ENREGISTREM. Sense llum no hi hauria ni cinema, ni fotografia ni vídeo, perquè la llum crea formes i eapais.
FUNCIÓ EXPRESSIVA: La llum serveix per crear ATMOSFERES Depenent de la il·luminació podrem crear ambient de por, acollidor, alegre, trist, etc.
IL·LUMINACIÓ INTERIORS
Si il·luminem interiors, el realitzador ho ha de tenir clar abans, per evitar improvisar.
En interiors, ens podem trobar amb diverses situacions:
-Hi ha prou llum, es veu tot bé
-No hiha prou llum. Hem d’il·luminar.
OBJECTIU: que hi hagi prou llum perquè tot es vegi bé. Crear una atmosfera, si és el que volem i evitar els contrastos de llum de dins i fora (efecte flaix de llum blanc).
De vegades, l’espai pot ser tan fosc que es faci servir llum per “omplir” l’espai. La llum no té perquè sortir directe: es poden posar filtres de colors, i papers vegetals per suavitzar o regular la potència.
Compte amb els fluorescents: temperatura diferent, i queda de color verdós.
2046. El director Wong Kar Wai posa molt acura en il·luminar els llocs amb funció expressiva. Tot té una dominant de color, per donar expressivitat.
SIX DAYS. Del mateix director, encara és més extremat l’ús dellums i de colors per crear sensacions molt concretes en l’espectador.
CONSELL 38: EVITAR LLOCS EXCESSIVAMENT FOSCOS. TANCAR LLUMS D’OFICINA I FLUORESCENTS I DUR LES NOSTRES. PERÒ QUE EL PLA FINAL NO SEMBLI UNA DISCOTECA.
IL·LUMINACIÓ EXTERIORS
La llum natural és difícil de controlar, però sempre queda millor. és veu tot més “real”, menys artificial.
HEM DE TENIR SEMPRE PRESENT:
Vigilar la posició del sol: al migdia és molt dura, en perpendicular. Tot perd volum, poc agradable per la càmera.
CONSELL 39: FER RECURSOS DE LLOCS AL MIGDIA, DEIXAR LES ENTREVISTES PER ABANS O DESPRÉS.
Segons l’estació, tot canvia. Estiu i primavera llum fortíssima, colors càlids que criden l’atenció. El Color és un element expressiu de primeríssim ordre. Si ens aporta alguna cosa, fem-ho servir.
CONSELL 40: APROFITEU ELEMENTS AMB COLOR DELS LLOCS I ELS ESPAIS ALS ENQUADRAMENTS, PER IMPACTE ESTÈTIC O EXPRESSIU.
Si rodem em exteriors, és útil fer servir pantalles de porexpan per fer de mirall, reflectir la llum i suavitzar les ombres.
CONSELL 41: SIGUI L’HORA QUE SIGUI, EVITEM QUE ELS CONTRASTOS NO SIGUIN MASSA FORTS, PERQUÈ ES TENDIRÀ A VEURE COM UN ERROS
Els dies amb núvols són els perfectes: sense grans contrastos, llum uniforme. El pitjor dia: passar de sol a núvol, perquè canvia la llum constantment.
CONSELL 42: PREVEURE PLUGES, DIES AMB POCA LLUM O CANVIANTS, AMB PANTALLES REFLECTANTS I LLOCS A COBERT D’EMERGÈNCIA.
GRIZZLY MAN
Documental de Werner Herzog que treu profit a les localitzacions naturals i la llum espectacular dels entorns de boscos i muntanyes
CAPTURING REALITY
Per rematar la classe, un fragment d’un documental sobre documentalistes, sobre directors que han fet del documental la seva passió i la seva professió. En anglès i sense subtítols, expliquen coses molt interessants sobre l’art de fer documentals.
Canvi d'horaris del taller
Degut a factors de flexibilitat d'horaris d'alguns participants al taller, les classes s'avançaran mitja hora. A partir del 19 de juny les classes començaran a les 17:00 hores i no a les 17:30 hores.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
dimarts, 9 de juny del 2009
Grups dels documentals
Aquesta setmana no penjarem cap classe nova del Taller. Les darreres classes hem format grup i triat els temes per fer els tres documentals, i divendres recuperarem tot el temari de la tercera classe que no hem pogut fer.
Per tant, mireu-vos l'entrada de la tercera classe per saber de què parlarem.
Els temes escollits per fer els documentals de MIRADES són:
ELS PISOS DE "CAN GARCIA".
Un lloc clau en el paisatge de Manlleu, lloc de pas de diverses generacions, o de gent que hi ha viscut des de sempre. Al documental, expliquem què són i sobretot que signifiquen per la gent que hi ha viscut i hi viu, i què passarà al futur imminent d'aquests pisos.
GRUP: Dolors Garcia, Graciela Chetrit, Pere Rifà, Jaume Martos i David Osa.
LA FÀBRICA DE SOMNIS DE L'ANTONI.
L'Antònio Anglada té 70 anys, és una persona activa que ha fet mil-i-una coses a la vida: ha treballat en un taller, ha fer d'actor, monologuista, fa esport....Però té una cosa especial: té narcolèpsia, i s'ha passat mitja vida al món dels somnis.
GRUP: Martina Cabanas, Marc Tañà, Marta Vilar, Manel Font i Artur Prat.
EL SERPENT DE MANLLEU.
De la llegenda, el mite a festa popular. Com neix una lleganda? I una festa popular? Això és el que veurem amb un cas concret, el de la serpent de Manlleu. Si hi ha una història i alhora una festa que hagi pres una volada especial entre els manlleuenc els darrers anys, aquesta seria la serpent.
GRUP: Anna Casadevall, Sergi Soler, Juliette Adjei, Wadif El Meiah i Carles Araque.
Per tant, mireu-vos l'entrada de la tercera classe per saber de què parlarem.
Els temes escollits per fer els documentals de MIRADES són:
ELS PISOS DE "CAN GARCIA".
Un lloc clau en el paisatge de Manlleu, lloc de pas de diverses generacions, o de gent que hi ha viscut des de sempre. Al documental, expliquem què són i sobretot que signifiquen per la gent que hi ha viscut i hi viu, i què passarà al futur imminent d'aquests pisos.
GRUP: Dolors Garcia, Graciela Chetrit, Pere Rifà, Jaume Martos i David Osa.
LA FÀBRICA DE SOMNIS DE L'ANTONI.
L'Antònio Anglada té 70 anys, és una persona activa que ha fet mil-i-una coses a la vida: ha treballat en un taller, ha fer d'actor, monologuista, fa esport....Però té una cosa especial: té narcolèpsia, i s'ha passat mitja vida al món dels somnis.
GRUP: Martina Cabanas, Marc Tañà, Marta Vilar, Manel Font i Artur Prat.
EL SERPENT DE MANLLEU.
De la llegenda, el mite a festa popular. Com neix una lleganda? I una festa popular? Això és el que veurem amb un cas concret, el de la serpent de Manlleu. Si hi ha una història i alhora una festa que hagi pres una volada especial entre els manlleuenc els darrers anys, aquesta seria la serpent.
GRUP: Anna Casadevall, Sergi Soler, Juliette Adjei, Wadif El Meiah i Carles Araque.
divendres, 5 de juny del 2009
Tercera classe
NARRACIÓ ÀUDIOVISUAL
BASE DE LA NARRACIÓ ÀUDIVISUAL
La suma de plans és la base del llenguatge audovisual. Si PLA= PARAULA. La suma de paraules fa frases. I ens expressem amb sumes de frases i paraules
PLA: la unitat
ESCENA: suma de plans que passen en un mateix lloc.
SEQÜÈNCIA: suma d’escenes amb un sentit conjunt.
CONSELL 22: NO PER ACUMULAR LOCALITZACIONS, PERSONATGES I PLANS, LA HISTÒRIA S’EXPLICARÀ MILLOR. VALOREM BÉ QUÈ NECESSITEM I QUÈ ÉS PRESCINDIBLE.
LA PREGUNTA BÀSICA
• Què volem explicar? inclou diverses preguntes:
-Quin és l’ordre més lògic per presentar els fets / accions?
-Qui o quins personatges ens ho explicaran?
-A banda dels testimonis, necessitarem informació addicional?
Tot i tractar un mateix tema, segons com responem aquestes preguntes el resultat pot ser completament diferent.
CONSELL 23: UN COP MÉS, HEM TENIR CLAR QUÈ VOLEM EXPLICAR I PARTIR D’AQUESTA IDEA CENTRAL PER ESCOLLIR ELS ELEMENTS QUE AJUDIN A EXPLICAR LA IDEA.
ENTRE REINAS Y OBREROS
Documental que ens vol introduir en un lloc i uns personatges. Com juga amb els elements que hem vist fins ara?
ORDRE DE LA NARRACIÓ
-El més habitual és un ORDRE LINIAL: s’explica una historia / fets en l’odre que tindrien a la realitat. (EX: TN, crònica)
-La linialitat es trenca amb els ORDRES NO LINIALS quan anem enrera (FLASBACK) o endavant (FLASH FORWARD) en el temps.
En el documental el més habitual el flashback: quan algú RECORDA alguna cosa del passat, s’ha d’incloure imatges, sons o testimonis.
-Si evoquem el passat SEMPRE intentar il·lustrar-ho. FOTOS, ESCRITS, IMATGES, etc.
CONSELL 24: SI ES RECORDA EL PASSAT, HEM DE SITUAR A L’ESPECTADOR EN EL LLOC I ÈPOCA ON PASSA TOT. SITUEM AMB EL MÀXIM D’ELEMENTS POSSIBLES. SI DESPISTA, MILLOR NO FER-HO.
LA CHAQUETA METALICA
Ordre linial, ens fa entrar en matèria de manera directa, al gra i sense perdre el temps en arribades a llocs o explicacions. Ens presenta els futurs personatges i tenim la sensació (falsa) de que passa tot al mateix temps, una acció darrera l’altra.
GREEN DAY “WAKE ME UP WHEN SEPTEMBER ENDS”
Aquest clip de Green Day és una pel·lícula de 5 minuts. Fixeu-vos com els salts en el temps, centrant-nos només els moments claus són constants. A més, té una seqüència idèntica a l’obertura de “La Chaqueat Metálica”, amb els soldats rapant-se, però emmig d’aquests salts la sensació és del tot diferent.
PERSONATGES
Un cop tenim clar què volem explicar, hem de pensar en QUI EXPLICA LA HISTÒRIA. Els testimonis parlen des de l’experiència o el coneixement (o ho saben o ho viuen).
-No caure en l’acumulació de personatges. Tenir sang freda per dir “NO” a candidats.
CONSELL 25: SI ABUSEM DEL NOMBRE D’ENTREVISTATS, TINDREM EXCÈS DE MATERIAL PER TRIAR. MILLOR ANR AL GRA I ESCOLLIR QUI MILLOR ENS POT EXPLICAR LA HISTÒRIA.
-Si són temes del·licats, buscar sempre punts de vista oposats per no manipular la realitat i fer un pamflet.
-Preparar entrevista individualment: no tothom ha de parlar de tot. El més normal és que el testimoni ens parli d’una part de la història.
CONSELL 26: TENIR CLAR QUINA ÉS LA IMPORTÀNCIA DELS TESTIMONIS. ELS MÉS IMPORTANTS HAURIEN DE PARLAR MÉS, I VICEVERSA.
BLADE
Importància de la música i de la planificació per entrar en situació. NO cal veu en off, perquè s’entèn per sí mateix.
LA VEU EN OFF
És un recurs que ve de la novel·la, on hi ha un narrador que ens dóna tota mena d`informació (qui són els protagonistes, què pensen, on passa tot, etc). A la televisió trobem:
-La veu en off clàssica: una veu que no es correspon a CAP personatge de la història ens dóna informació. PERILL: ser redundant o quedar-nos curts. També donarà la sensació de clàssic.
CONSELL 27: SI VOLEM SER MOLT INFORMATIUS, OFF CLÀSSIC. EN TOT CAS, SER CLÀSSIC NO VOL DIR EPXLICAR EL QUE JA ES VEU AMB IMATGE, SONS I APORTACIONS DE TESTIMONI. SI SUMA, FEM-HO SERVIR.
-La narració protagonista: un dels personatges és qui ens explica la història, en Off (no es veu) o veient-se PERILL: les respostes han de ser prou clares i coherents perquè no ens perdem.
ROUNDERS
Seqüència inicial de la pel·lícula. Com presentar personatge sumant planificació i una veu en off que SUMA i aporta informació.
AMB VEU EN OFF O SENSE VEU EN OFF?
Triar entre VEU EN OFF o NARRADORS PROTAGONISTES és una el·lecció bàsica. S’ha de tenir clar quan més aviat, millor.
CONSELLS BÀSICS I IMPRESCINDIBLES:
- Si s’aposta per la veu en off, escriure-la abans d’editar, per veure durada i si funciona. Hem de tenir clar quina informació ens dóna, perquè no ho repeteixin després els testimonis.
-Si, per contra, no hi haurà veu en off, hem tenir prous testimonis i fer bones entrevistes perquè no ens quedin forats a la història.
SURPLUS
Es pot presentar temes, personatges i llocs sense veu en off. La música juga un paper importantíssim.
CHE GUEVARA
I el cas contrari. Per concretar l’atenció en una persona/personatge, es dóna importància a la veu en off i a la documentació i als plans de situació. Tot per explicar els últims dies del Che.
BASE DE LA NARRACIÓ ÀUDIVISUAL
La suma de plans és la base del llenguatge audovisual. Si PLA= PARAULA. La suma de paraules fa frases. I ens expressem amb sumes de frases i paraules
PLA: la unitat
ESCENA: suma de plans que passen en un mateix lloc.
SEQÜÈNCIA: suma d’escenes amb un sentit conjunt.
CONSELL 22: NO PER ACUMULAR LOCALITZACIONS, PERSONATGES I PLANS, LA HISTÒRIA S’EXPLICARÀ MILLOR. VALOREM BÉ QUÈ NECESSITEM I QUÈ ÉS PRESCINDIBLE.
LA PREGUNTA BÀSICA
• Què volem explicar? inclou diverses preguntes:
-Quin és l’ordre més lògic per presentar els fets / accions?
-Qui o quins personatges ens ho explicaran?
-A banda dels testimonis, necessitarem informació addicional?
Tot i tractar un mateix tema, segons com responem aquestes preguntes el resultat pot ser completament diferent.
CONSELL 23: UN COP MÉS, HEM TENIR CLAR QUÈ VOLEM EXPLICAR I PARTIR D’AQUESTA IDEA CENTRAL PER ESCOLLIR ELS ELEMENTS QUE AJUDIN A EXPLICAR LA IDEA.
ENTRE REINAS Y OBREROS
Documental que ens vol introduir en un lloc i uns personatges. Com juga amb els elements que hem vist fins ara?
ORDRE DE LA NARRACIÓ
-El més habitual és un ORDRE LINIAL: s’explica una historia / fets en l’odre que tindrien a la realitat. (EX: TN, crònica)
-La linialitat es trenca amb els ORDRES NO LINIALS quan anem enrera (FLASBACK) o endavant (FLASH FORWARD) en el temps.
En el documental el més habitual el flashback: quan algú RECORDA alguna cosa del passat, s’ha d’incloure imatges, sons o testimonis.
-Si evoquem el passat SEMPRE intentar il·lustrar-ho. FOTOS, ESCRITS, IMATGES, etc.
CONSELL 24: SI ES RECORDA EL PASSAT, HEM DE SITUAR A L’ESPECTADOR EN EL LLOC I ÈPOCA ON PASSA TOT. SITUEM AMB EL MÀXIM D’ELEMENTS POSSIBLES. SI DESPISTA, MILLOR NO FER-HO.
LA CHAQUETA METALICA
Ordre linial, ens fa entrar en matèria de manera directa, al gra i sense perdre el temps en arribades a llocs o explicacions. Ens presenta els futurs personatges i tenim la sensació (falsa) de que passa tot al mateix temps, una acció darrera l’altra.
GREEN DAY “WAKE ME UP WHEN SEPTEMBER ENDS”
Aquest clip de Green Day és una pel·lícula de 5 minuts. Fixeu-vos com els salts en el temps, centrant-nos només els moments claus són constants. A més, té una seqüència idèntica a l’obertura de “La Chaqueat Metálica”, amb els soldats rapant-se, però emmig d’aquests salts la sensació és del tot diferent.
PERSONATGES
Un cop tenim clar què volem explicar, hem de pensar en QUI EXPLICA LA HISTÒRIA. Els testimonis parlen des de l’experiència o el coneixement (o ho saben o ho viuen).
-No caure en l’acumulació de personatges. Tenir sang freda per dir “NO” a candidats.
CONSELL 25: SI ABUSEM DEL NOMBRE D’ENTREVISTATS, TINDREM EXCÈS DE MATERIAL PER TRIAR. MILLOR ANR AL GRA I ESCOLLIR QUI MILLOR ENS POT EXPLICAR LA HISTÒRIA.
-Si són temes del·licats, buscar sempre punts de vista oposats per no manipular la realitat i fer un pamflet.
-Preparar entrevista individualment: no tothom ha de parlar de tot. El més normal és que el testimoni ens parli d’una part de la història.
CONSELL 26: TENIR CLAR QUINA ÉS LA IMPORTÀNCIA DELS TESTIMONIS. ELS MÉS IMPORTANTS HAURIEN DE PARLAR MÉS, I VICEVERSA.
BLADE
Importància de la música i de la planificació per entrar en situació. NO cal veu en off, perquè s’entèn per sí mateix.
LA VEU EN OFF
És un recurs que ve de la novel·la, on hi ha un narrador que ens dóna tota mena d`informació (qui són els protagonistes, què pensen, on passa tot, etc). A la televisió trobem:
-La veu en off clàssica: una veu que no es correspon a CAP personatge de la història ens dóna informació. PERILL: ser redundant o quedar-nos curts. També donarà la sensació de clàssic.
CONSELL 27: SI VOLEM SER MOLT INFORMATIUS, OFF CLÀSSIC. EN TOT CAS, SER CLÀSSIC NO VOL DIR EPXLICAR EL QUE JA ES VEU AMB IMATGE, SONS I APORTACIONS DE TESTIMONI. SI SUMA, FEM-HO SERVIR.
-La narració protagonista: un dels personatges és qui ens explica la història, en Off (no es veu) o veient-se PERILL: les respostes han de ser prou clares i coherents perquè no ens perdem.
ROUNDERS
Seqüència inicial de la pel·lícula. Com presentar personatge sumant planificació i una veu en off que SUMA i aporta informació.
AMB VEU EN OFF O SENSE VEU EN OFF?
Triar entre VEU EN OFF o NARRADORS PROTAGONISTES és una el·lecció bàsica. S’ha de tenir clar quan més aviat, millor.
CONSELLS BÀSICS I IMPRESCINDIBLES:
- Si s’aposta per la veu en off, escriure-la abans d’editar, per veure durada i si funciona. Hem de tenir clar quina informació ens dóna, perquè no ho repeteixin després els testimonis.
-Si, per contra, no hi haurà veu en off, hem tenir prous testimonis i fer bones entrevistes perquè no ens quedin forats a la història.
SURPLUS
Es pot presentar temes, personatges i llocs sense veu en off. La música juga un paper importantíssim.
CHE GUEVARA
I el cas contrari. Per concretar l’atenció en una persona/personatge, es dóna importància a la veu en off i a la documentació i als plans de situació. Tot per explicar els últims dies del Che.
dimarts, 2 de juny del 2009
Adreça de contacte "Mirades 2009"
Arriba l'hora de concretar i donar forma als projectes. Per aquesta raó hem creat una adreça de correu que revisarem diàriament. Allà poder enviar les novetats, preguntes i dubtes diversos que tingueu sobre les idees primer, i els projectes escollits per fer els documental
L'adreça és mirades09@gmail.com
L'adreça és mirades09@gmail.com
dijous, 28 de maig del 2009
Segona classe
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (II)
ANGULACIONS DE CÀMERA
» La referència és LA PERSONA. Depèn de l’angle entre la persona i la càmera, l’efecte en l’espectador varia totalment.
ANGULACIÓ NORMAL:
A l’alçada de la mirada. La més normal i neutra. NO ens diu res especial. La càmera és allà i punt.
És la més utilitzada (TN, ETC). De vegades no pot ser per problemes d’espai o de la persona (jugador de bàsquet, etc)
ANGULACIONS “NO NORMALS”
• ANGULACIÓ EN PICAT /CONTRAPICAT.
» Picat: la càmera des de dalt.
» Contrapicat és just al contrari, de baix a dalt. Amb contrapicatot queda exaltat, sensació de grandiositat, i el contrari amb el picat.
CONSELL 12: IGUAL QUE ELS PLANS, ABUSAR D’ANGULACIONS MAREJA FA PERDRE L’EFECTE QUE LI VOLEM DONAR. I SI NO ES TRIA BÉ ES POT MALINTEPRETAR.
• ANGULACIÓ INCLINADA:
» Angle inclinat, sensació d’inestablitat. S’ha abusat per donar sensació de modernitat a la tele. Pot sembla un error, poc cuidat.
CONSELL 13: LES ANGULACIONS INCLINADES ES FAN SERVIR PER ACCENTUAR LA SENSACIÓ DE NERVIS, CAOS I TERROR. NO CAL ABUSAR O MAREJA.
Trailer “Cloverfield” Un bon exemple de com fer servi angulacions de càmera estranyes, talls sobtats i efectes de so inquietants per crear sensació de caos
Wanted, tràiler. Festival dels moviments i angulacions de càmera forçadíssims. Com a videoclip funciona, com a narració visual, potser abusa d’efectismes.
MOVIMENTS DE CÀMERA
» Depèn de si la càmera ES MOU físicament O NO, parlem de
» ZOOMS, TRAVELLINGS i PANORÀMIQUES.
• ZOOM
» T’acostes o allunyes un objecte amb l’objectiu de la càmera. La càmera està fixe, NO es mou. Als anys 70 es va posar molt de moda. Pot tenir un toc cutre, si no som conscients de perquè el fem servir.
CONSELL 14: ABANS D’ENREGISTRAR FENT ZOOM, PENSAR ON COMENÇA I ON ACABA EL ZOOM. FER-HO SENSE ENCALLAR-NOS I REPETIR-HO SEMPRE, DEIXANT ESPAI DE SORTIDA I ENTRADA
• TRAVELLING
» La càmera es mou físicament: dalt d’un vehicle, a mà, etc. Pot ser travelling circular, d’acostament, de retrocés, etc.
CONSELL 15: ELS MOVIMENTS BRUSCOS MOLESTEN. EXCEPTE SENSACIÓ DE CAOS, SI NO ES PODEN FER BÉ, JUGAR AMB ALTRES RECURSOS, COM EL ZOOM O ESCALA DE PLANS.
• PANORÀMICA:
La càmera es mou sobre el seu eix, des del punt A al punt B, sense desplaçar-se físicament. És el tipus de moviment més comú a televisió, per ser molt descriptiu, i contextualitzar persones o objectes en llocs concrets.
CONSELL 16: SI VOLEM MOVIMENT I NO ENS AGRADA EL ZOOM, FER SERVIR PANORÀMICA AMB EL MATEIX CRITERI: PENSAR EL RECORREGUT, SENSE ENSOPEGAR, REPETIR, ETC
Si la panoràmica és molt ràpida es diu ESCOMBRAT, per donar més ritme al que es vol explicar, canvi brusc.
Trailer de “Sed de mal”, una seqüència mítica. Orson Welles ens introdueix al seu món amb un travelling etern. I sense talls, que és més difícil
Weezer. The sweater song. El que orson Welles feia com a mostra de virtuositat, en aquest clip es posa al servei de la música. Aquí el moviment no mareja, sinó que centra l’atenció en els diferents músics.
REM. Imitation of life. De vegades, acostant-nos i allunyant-nos d’un mateix pla es creen efectes de profunditat, i no calen els travellings, com passa en aquest clip
COMPOSICIÓ I ENQUADRAMENT
Quan fas una foto, pintes un quadre enregistres amb una càmera, esculls com disposes els elements. Això és LA COMPOSICIÓ. Hem d’escollir sempre on es co·loquen els elements (OBJECTES+PERSONES) EN referència a la CÀMERA.
CONCEPTE BÀSIC: La realitat té 3D, profunditat.TV I CINE són 2D, són IMATGE PLANA.
CONSELLS Per crear profunditat:
La càmera és L’ULL de l’espectador. Ho veurà tot des de la perspectiva que nosaltres escollim.
- NO enganxar elements a les parets. Hem de separar les persones dels fons
- NO co·locar la càmera frontalment.davant els elements. Busquem perspectiva per evitar l’efecte “cromo”.
CONSELL 17: PENSA EL PLA QUE VOLS UTILITZAR, DESPRÉS SITUA BÉ ELS ELEMENTS I LA CÀMERA. SI NO FUNCIONA, CANVIA LA SITUACIÓ DELS ELEMENTS
RESUMINT…
Hem de tenir clar abans de rodar el tipus de composició, l’escala de pla, l’angulació, i moviment, perquè depenent del que ensenyem, l’espectador ho entendrà d’una manera o altra.
Si ho tenim tot clar, podrem fer canvis en el moment de rodatge, però mai s’ha d’improvisar
Colors en sèrie. Blau. Bon exemple de com es poden combinar les diferents escales de plan i angulacions de càmera amb moviments per crear un cert ambient, en aquest cas suau i dolç, i entrar en una història.
L’EQUIP AUDIOVISUAL
Els mitjans audiovisuals són feina en equip, una persona sola no fa RES.
Tot i això, hi ha tres branques bàsiques, i cadascuna té un responsable directe:
DIRECCIÓ = CONTINGUT
REALITZACIÓ = IMATGE
PRODUCCIÓ = RECURSOS
A més a més, tècnics especialitzats en els aspectes tecnològics: llum, operador de càmera i de so i editor serien els bàsics.
• DIRECCIÓ I GUIÓ
»DIRECTOR: És el màxim responsable dels continguts: QUÈ EXPLICAREM? QUI HO EXPLICARÀ? ON PASSARÀ TOT?
Sovint el director és el CREADOR la idea o projecte. De vegades també assumeix el guió o amb un guionista.
CONSELL 18: EL DIRECTOR HA DE TENIR CLAR EL CONCEPTE I SABER-HO ADAPTAR A REVISIONS I IMPREVISTOS. QUAN MÉS BEN PENSADA I COMPLETA SIGUI LA IDEA, MILLOR. PERÒ LES IDEES ES CONTRASTEN. INTERCANVIAR OPINIONS SEMPRE ÉS PROFITÓS.
• GUIONISTA
» Partint de la idea del director, prepara entrevistes, es documenta i després veu el material enregistrat per fer la tria dels fragments que es volen aprofitar.
CONSELL 19: EL GUIÓ HA D’ESTAR CLAR ABANS DE COMENÇAR. RESPONEM A “QUÈ VOLEM EXPLICAR”. POSAR-HO PER ESCRIT EN UN PRE-GUIÓ ENS AJUDA A VEURE ELS PUNTS FEBLES. FARÀ ENTREVISTES, PER TANT HA DE SER PERSONA AMB CAPACITAT D’EXPLICACIÓ I COMUNICACIÓ.
• REALITZACIÓ
» REALITZADOR: S’encarrega de l’art visual de la idea, del COM la idea es transforma en imatge i so.
» Discuteix amb el director perquè el QUÈ (la idea) s’aliï i que sumi amb el COM (la imatge)
CONSELL 20: ESCOLLIM A PERSONA QUE TINGUI FACILITAT PER PENSAR EN IMATGES, MÉS QUE EN PARAULES.
TENIR-HO TOT PARLAT ABANS DE COMENÇAR. L’ESPECTADOR HO VEURÀ TOT ALHORA: EL “QUÈ” EXPLIQUEM I EL “COM” HO EXPLIQUEM
- Al rodatge: dona indicacions al càmera, parlant-ho amb el director i el guionista.
- Després del rodatge, serà l’encarregat d’organitzar l’edició i muntatge: escollir plans, música, ritme, etc
• PRODUCCIÓ
» El PRODUCTOR: S’encarrega de gestionar els recursos. És qui controla el pressupost, el material, els dies disponibles, els contactes, els permisos, els trasllats, etc
» És una figura clau, perquè soluciona tots els problemes que poden sortir en un projecte. NO està al servei de producció i realització, perquè té la mateixa importància.
CONSELL 21: EL PRODUCTOR SEMPRE TÉ UN PLA ALTERNATIU. HA DE PREVEURE QUE ELS CONVIDATS FALLIN, QUE LES ENTREVISTES ES PODEN ALLARGAR, QUE FACI MAL TEMPS. HA D’ASSEGURAR QUE NO HI HAGI PROBLEMES PER GRAVAR., PER TANT, ESCOLLIM A PERSONES ACTIVES I AMB EMPENTA.
EQUIPS A MIRADES 2009. RONDA D’IDEES
RESPONDRE LES 5 “W”. RESUMIR EL CONCEPTE DE DOCUMENTAL EN UNA SOLA FRASE.
» EL DIRECTOR (+ GUIONISTA): Personatges, entrevistes, documentació, off
» REALITZADOR (+AJUDANT): Estil: tipus de plans, música, ritme.
» PRODUCTOR (+AJUDANT): Contactes, permisos, horaris, imprevistos.
ANGULACIONS DE CÀMERA
» La referència és LA PERSONA. Depèn de l’angle entre la persona i la càmera, l’efecte en l’espectador varia totalment.
ANGULACIÓ NORMAL:
A l’alçada de la mirada. La més normal i neutra. NO ens diu res especial. La càmera és allà i punt.
És la més utilitzada (TN, ETC). De vegades no pot ser per problemes d’espai o de la persona (jugador de bàsquet, etc)
ANGULACIONS “NO NORMALS”
• ANGULACIÓ EN PICAT /CONTRAPICAT.
» Picat: la càmera des de dalt.
» Contrapicat és just al contrari, de baix a dalt. Amb contrapicatot queda exaltat, sensació de grandiositat, i el contrari amb el picat.
CONSELL 12: IGUAL QUE ELS PLANS, ABUSAR D’ANGULACIONS MAREJA FA PERDRE L’EFECTE QUE LI VOLEM DONAR. I SI NO ES TRIA BÉ ES POT MALINTEPRETAR.
• ANGULACIÓ INCLINADA:
» Angle inclinat, sensació d’inestablitat. S’ha abusat per donar sensació de modernitat a la tele. Pot sembla un error, poc cuidat.
CONSELL 13: LES ANGULACIONS INCLINADES ES FAN SERVIR PER ACCENTUAR LA SENSACIÓ DE NERVIS, CAOS I TERROR. NO CAL ABUSAR O MAREJA.
Trailer “Cloverfield” Un bon exemple de com fer servi angulacions de càmera estranyes, talls sobtats i efectes de so inquietants per crear sensació de caos
Wanted, tràiler. Festival dels moviments i angulacions de càmera forçadíssims. Com a videoclip funciona, com a narració visual, potser abusa d’efectismes.
MOVIMENTS DE CÀMERA
» Depèn de si la càmera ES MOU físicament O NO, parlem de
» ZOOMS, TRAVELLINGS i PANORÀMIQUES.
• ZOOM
» T’acostes o allunyes un objecte amb l’objectiu de la càmera. La càmera està fixe, NO es mou. Als anys 70 es va posar molt de moda. Pot tenir un toc cutre, si no som conscients de perquè el fem servir.
CONSELL 14: ABANS D’ENREGISTRAR FENT ZOOM, PENSAR ON COMENÇA I ON ACABA EL ZOOM. FER-HO SENSE ENCALLAR-NOS I REPETIR-HO SEMPRE, DEIXANT ESPAI DE SORTIDA I ENTRADA
• TRAVELLING
» La càmera es mou físicament: dalt d’un vehicle, a mà, etc. Pot ser travelling circular, d’acostament, de retrocés, etc.
CONSELL 15: ELS MOVIMENTS BRUSCOS MOLESTEN. EXCEPTE SENSACIÓ DE CAOS, SI NO ES PODEN FER BÉ, JUGAR AMB ALTRES RECURSOS, COM EL ZOOM O ESCALA DE PLANS.
• PANORÀMICA:
La càmera es mou sobre el seu eix, des del punt A al punt B, sense desplaçar-se físicament. És el tipus de moviment més comú a televisió, per ser molt descriptiu, i contextualitzar persones o objectes en llocs concrets.
CONSELL 16: SI VOLEM MOVIMENT I NO ENS AGRADA EL ZOOM, FER SERVIR PANORÀMICA AMB EL MATEIX CRITERI: PENSAR EL RECORREGUT, SENSE ENSOPEGAR, REPETIR, ETC
Si la panoràmica és molt ràpida es diu ESCOMBRAT, per donar més ritme al que es vol explicar, canvi brusc.
Trailer de “Sed de mal”, una seqüència mítica. Orson Welles ens introdueix al seu món amb un travelling etern. I sense talls, que és més difícil
Weezer. The sweater song. El que orson Welles feia com a mostra de virtuositat, en aquest clip es posa al servei de la música. Aquí el moviment no mareja, sinó que centra l’atenció en els diferents músics.
REM. Imitation of life. De vegades, acostant-nos i allunyant-nos d’un mateix pla es creen efectes de profunditat, i no calen els travellings, com passa en aquest clip
COMPOSICIÓ I ENQUADRAMENT
Quan fas una foto, pintes un quadre enregistres amb una càmera, esculls com disposes els elements. Això és LA COMPOSICIÓ. Hem d’escollir sempre on es co·loquen els elements (OBJECTES+PERSONES) EN referència a la CÀMERA.
CONCEPTE BÀSIC: La realitat té 3D, profunditat.TV I CINE són 2D, són IMATGE PLANA.
CONSELLS Per crear profunditat:
La càmera és L’ULL de l’espectador. Ho veurà tot des de la perspectiva que nosaltres escollim.
- NO enganxar elements a les parets. Hem de separar les persones dels fons
- NO co·locar la càmera frontalment.davant els elements. Busquem perspectiva per evitar l’efecte “cromo”.
CONSELL 17: PENSA EL PLA QUE VOLS UTILITZAR, DESPRÉS SITUA BÉ ELS ELEMENTS I LA CÀMERA. SI NO FUNCIONA, CANVIA LA SITUACIÓ DELS ELEMENTS
RESUMINT…
Hem de tenir clar abans de rodar el tipus de composició, l’escala de pla, l’angulació, i moviment, perquè depenent del que ensenyem, l’espectador ho entendrà d’una manera o altra.
Si ho tenim tot clar, podrem fer canvis en el moment de rodatge, però mai s’ha d’improvisar
Colors en sèrie. Blau. Bon exemple de com es poden combinar les diferents escales de plan i angulacions de càmera amb moviments per crear un cert ambient, en aquest cas suau i dolç, i entrar en una història.
L’EQUIP AUDIOVISUAL
Els mitjans audiovisuals són feina en equip, una persona sola no fa RES.
Tot i això, hi ha tres branques bàsiques, i cadascuna té un responsable directe:
DIRECCIÓ = CONTINGUT
REALITZACIÓ = IMATGE
PRODUCCIÓ = RECURSOS
A més a més, tècnics especialitzats en els aspectes tecnològics: llum, operador de càmera i de so i editor serien els bàsics.
• DIRECCIÓ I GUIÓ
»DIRECTOR: És el màxim responsable dels continguts: QUÈ EXPLICAREM? QUI HO EXPLICARÀ? ON PASSARÀ TOT?
Sovint el director és el CREADOR la idea o projecte. De vegades també assumeix el guió o amb un guionista.
CONSELL 18: EL DIRECTOR HA DE TENIR CLAR EL CONCEPTE I SABER-HO ADAPTAR A REVISIONS I IMPREVISTOS. QUAN MÉS BEN PENSADA I COMPLETA SIGUI LA IDEA, MILLOR. PERÒ LES IDEES ES CONTRASTEN. INTERCANVIAR OPINIONS SEMPRE ÉS PROFITÓS.
• GUIONISTA
» Partint de la idea del director, prepara entrevistes, es documenta i després veu el material enregistrat per fer la tria dels fragments que es volen aprofitar.
CONSELL 19: EL GUIÓ HA D’ESTAR CLAR ABANS DE COMENÇAR. RESPONEM A “QUÈ VOLEM EXPLICAR”. POSAR-HO PER ESCRIT EN UN PRE-GUIÓ ENS AJUDA A VEURE ELS PUNTS FEBLES. FARÀ ENTREVISTES, PER TANT HA DE SER PERSONA AMB CAPACITAT D’EXPLICACIÓ I COMUNICACIÓ.
• REALITZACIÓ
» REALITZADOR: S’encarrega de l’art visual de la idea, del COM la idea es transforma en imatge i so.
» Discuteix amb el director perquè el QUÈ (la idea) s’aliï i que sumi amb el COM (la imatge)
CONSELL 20: ESCOLLIM A PERSONA QUE TINGUI FACILITAT PER PENSAR EN IMATGES, MÉS QUE EN PARAULES.
TENIR-HO TOT PARLAT ABANS DE COMENÇAR. L’ESPECTADOR HO VEURÀ TOT ALHORA: EL “QUÈ” EXPLIQUEM I EL “COM” HO EXPLIQUEM
- Al rodatge: dona indicacions al càmera, parlant-ho amb el director i el guionista.
- Després del rodatge, serà l’encarregat d’organitzar l’edició i muntatge: escollir plans, música, ritme, etc
• PRODUCCIÓ
» El PRODUCTOR: S’encarrega de gestionar els recursos. És qui controla el pressupost, el material, els dies disponibles, els contactes, els permisos, els trasllats, etc
» És una figura clau, perquè soluciona tots els problemes que poden sortir en un projecte. NO està al servei de producció i realització, perquè té la mateixa importància.
CONSELL 21: EL PRODUCTOR SEMPRE TÉ UN PLA ALTERNATIU. HA DE PREVEURE QUE ELS CONVIDATS FALLIN, QUE LES ENTREVISTES ES PODEN ALLARGAR, QUE FACI MAL TEMPS. HA D’ASSEGURAR QUE NO HI HAGI PROBLEMES PER GRAVAR., PER TANT, ESCOLLIM A PERSONES ACTIVES I AMB EMPENTA.
EQUIPS A MIRADES 2009. RONDA D’IDEES
RESPONDRE LES 5 “W”. RESUMIR EL CONCEPTE DE DOCUMENTAL EN UNA SOLA FRASE.
» EL DIRECTOR (+ GUIONISTA): Personatges, entrevistes, documentació, off
» REALITZADOR (+AJUDANT): Estil: tipus de plans, música, ritme.
» PRODUCTOR (+AJUDANT): Contactes, permisos, horaris, imprevistos.
dimecres, 27 de maig del 2009
Documentals del Fes-ho Mirar'08
DOCUMENTALS TALLER DE DOCUMENTALS 2008
Aquests són els dos documentals que van fer el 2008 els alumnes del Taller "Fes-ho Mirar", el predecesor de l'actual "Mirades".
1979
Documental sobre la "festa dels quintos" d'Aiguafreda. Retrat de la generació de finals del 70 i inicis dels 80. Retrata el jovent del moment, amb temes com l'amistat, les festes i la cara fosca de la quinta.
Fixeu-vos en l'ús de la documentació gràfica per situar-nos a l'època, ús de la música i la tria de personatges per explicar-nos la història
TORNAR A NÉIXER
Documental sobre l'atleta de Sant Julià de Vilatorta Roger Puigbo. Ens explica des de com es prepara per competir als jocs paralímpics a com li ha canviat la vida anar en cadira de rodes.
Fixeu-vos en l'ús de la planificació per treure profit a les localitzacions, la música i l'estructura. Tot pensat per emocionar sense caure en tòpics lacrimògens.
Aquests són els dos documentals que van fer el 2008 els alumnes del Taller "Fes-ho Mirar", el predecesor de l'actual "Mirades".
1979
Documental sobre la "festa dels quintos" d'Aiguafreda. Retrat de la generació de finals del 70 i inicis dels 80. Retrata el jovent del moment, amb temes com l'amistat, les festes i la cara fosca de la quinta.
Fixeu-vos en l'ús de la documentació gràfica per situar-nos a l'època, ús de la música i la tria de personatges per explicar-nos la història
TORNAR A NÉIXER
Documental sobre l'atleta de Sant Julià de Vilatorta Roger Puigbo. Ens explica des de com es prepara per competir als jocs paralímpics a com li ha canviat la vida anar en cadira de rodes.
Fixeu-vos en l'ús de la planificació per treure profit a les localitzacions, la música i l'estructura. Tot pensat per emocionar sense caure en tòpics lacrimògens.
divendres, 22 de maig del 2009
Primera classe
EL DOCUMENTAL
» Diferencia entre REPORTATGE I DOCUMENTAL: per dos criteris
PER DURADA: El documental és més llarg, aprofundeix més. El reportatge va més “al gra”.
PER ACTUALITAT: el reportatge va més lligat a l’actualitat. El documental pot tenir-hi un vincle o no.
Tots dos tenen en comú una cosa:
EXPLIQUEN HISTÒRIES RELACIONADES AMB FETS, LLOCS i PERSONES, MITJANÇANT EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL
EL QUE VEIEM A UN REPORTATGE I UN DOCUMENTAL ÉS SEMPRE VERITAT?
» Els documentals poden estar ENTRE ELS DOS MONS. Poden ser:
- REALS (el que expliquen és cert, existeix). Idea de “veritat” aplicada al TN
- INVENTATS: contenen elements ficcionats (amb fets manipulats, inventats). Documentals de creació (Pactum)
- SUMA DELS DOS. El que ens explica és realm, però RECONSTRUIM amb actors, decorats, etc (Documentals històrics).
CONSELL 1 : NO FALSEGEM. LA MENTIDA OFÈN A L’ESPECTADOR. DEIXAR CLAR DES DE L’ INICI SI EL QUE ES VEU I S’EXPLICA ÉS REAL O NO.
GÈNERES TELEVISIUS
Segons la relació que tenen amb la realitat, hi ha gèneres de FICCIÓ O DE NO FICCIÓ. Cine i tele coincideixen en alguns gèneres, però és una classificació diferent. Són mitjans diferents
GÈNERES DE FICCIÓ
Aquí s’engloben totes les sèries, minisèries, “culebrons”, TV movies, etc. Amb actors que interpreten un text.
EXEMPLES: LOST, HEROIS, VENTDELPLÀ, EL COR DE LA CIUTAT, EL INTERNADO, GOSSIP GIRL, HOUSE, ANATOMIA DE GREY ETC
GÈNERES DE NO FICCIÓ
INFORMATIUS. Crònica dels fets més importants del dia. TN
MAGAZINE. Uneix informació i entreteniment. Es basen en el que ha passat (actualitat) i seccions amb col·laboradors
EX: EL CLUB
DEBATS I ENTREVISTES. Intercanvi idees, opinions. Entrevista en profunditat a una persona, debat entre grup, testimonis etc.
EX: 59 SEGONS, TENGO UNA PREGUNTA PARA USTED, EL DIARIO DE, ENTREVISTES EL·LECTORALS
CONCURSOS. Entreteniment pur i dur. Premis, concursants, etc Una variant és el reality show, juga amb la vida de persones amb premi final.
EX: BOCAMOLL, GRAN HERMANO, FAMA, OT
DOCUMENTALS. La paraula ve de “document”, documentes una història, un fet. En deixes constància.
CONSELL 2: EL DOCUMENTAL TÉ COMPROMÍS AMB LA REALITAT. PENSEM: QUÈ CONEIXEM NOSALTRES QUE POT INTERESSAR A LA RESTA DE PERSONES?
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (I)
»Elements bàsics ÀUDIO I VÍDEO. IMATGE I SO.
»És un LLENGUATGE UNIVERSAL, com la música, però depèn de cada cultura la interpretació varia.
»No és el mateix a Orient o Occident. A Occident tenim CULTURA DE VIDEOCLIP, MTV, INTERNET MOLT ARRELADA.
»GLOBALITZACIÓ: CADA COP LES DIFERÈNCIES SÓN MENORS.
EL PLA
Elements bàsic del llenguatge àudiovisual és EL PLA (Equivalent a paraula a LLENGUATGE PARLAT)
DEFINICIÓ DE PLA: imatges captades per la càmera des que comencem a enregistrar (QUAN APRETEM EL BOTÓ DEL “REC)” fins que acabem.
El que veurà l’espectador a pantalla és la tria que fem d’aquest material (EDICIÓ)
CONSELL 3: SI NO HO TENIM ENREGISTRAT, ENCARA QUE ES ES NECESSITI NO HO PODREM TENIR.
»Depenent de COM la càmera capta la realitat tenim els diferents tipus de plans. El punt de referència és LA FIGURA HUMANA.
CONSELL 4: EXCEPTE SI FEM DOCUMENTALS DE NATURA O ESPAIS. PENSEM SEMPRE QUIN PLA ESCOLLIM A PARTIR DE LES PERSONES, DE COM ES VEURAN EN PANTALLA.
EL VALOR DEL PLA:
SEMPRE s’ha de tenir present que els diferents plans tenen un valor narratiu i dramàtic.
VALOR DRAMÀTIC: un pla obert descriu, posa en situació però també transmet emocions. Un pla tancat ens acosta als sentiments de la persona i viceversa.
CONSELL 5: SI ABUSEM DEL PLANS TANCATS, AL FINAL ES PERD L’EFECTE, PER ACUMULACIÓ I ABÚS.
VALOR NARRATIU: la suma de plans ens explica una història. Depèn com els enregistrem (al rodatge) i quina tria en fem (a l’edició). Depèn de quin plans enregsitrem i els que escollim, el sentit de la història canvia del tot.
CONSELL 6: PENSAR QUINS PLANS VOLEM FER SERVIR ABANS DE RODAR, PER TENIR-NE LA MILLOR VERSIÓ QUAN EDITEM.
TIPUS DE PLANS
PREMISA BÀSICA: SEMPRE RESPECTE LA FIGURA HUMANA
Classificació de plans més oberts a més tancats
»GRAN PLA GENERAL (GPG): El més obert de tots. Paisatges, espais urbans o naturals. El més descriptiu de tots. EX: gran paisatge, l’univers, etc
»PLA GENERAL (PG): Un espai obert amb una o més persones. També és molt desciptiu, perquè es veu l’entorn. Necessita de cert temps per assimilar tota la informació.
Dos documentals que busquen sobretot la espectacularitat dels paisatges. Fixeu-vos bé en els plans obertíssims que fan servir quan es vol donar un to espectacular a les imatges.
Baraka, un documental clàssic sobre la relació dels humans amb els planeta
TRAILER DE BARAKA
Tierra, documental recent de Disney Nature sobre la terra
TRAILER DE TIERRA
CONSELL 7 : FER SERVIR PLANS GENERALS PER POSAR EN SITUACIÓ, PER SABER ON PASSA LA HISTÒRIA. SEMPRE SE’N FAN, NI QUE SIGUI PER EVITAR PROBLEMES.
»PLA SENCER O FIGURA (PS / PF): Una persona ocupa tot el quadre. De cap a peus. Veus com és la persona, ja aporta informació més expressiva.
»PLA AMERICÀ O ¾ (PA): Una persona, del cap fins els genolls. Orígen a les pel·lícules de l’oest.
»PLA MIG (PM): Persona fins la cintura. El més comú a entrevistes i pel·lícules, perquè comença a tenir un valor expressiu gran (es veuen la cara de la persona). Perdem de vista l’entorn, en favor de les accions . Si n’abusem, perdem la referència: ON ÉS la persona?.
CONSELL 8 : EL PLA MIG ÉS EL PLA MÉS TIPIC D’ENTREVISTA. PENSAR QUÈ APORTA FER ENTREVISTES OBRINT MÉS EL PLA (PER DESTACAR EL PLA) O TANCAR-LO (DESTACAR EMOCIONS)
Un bon exemple de com utilitzar amb intenció les diferents escales de plans. Aquest documental va sobre el grup Sigur Ros d’Islàndia Sigur Ros, però és tan important el grup com EL LLOC. Fixeu-vos quins plans fan servir per contrastar i donar improtància als llocs.
TRAILER DE “HEIMA”, DOCUMENTAL SOBRE EL GRUP SIGUR ROS
»PRIMER PLA (PP): Persona fins el coll o les espatlles. Interessa veure les emocions de la persona, molt expressiu. Si se n’abusa, perd el valor. Durada curta, comparada amb els plans més oberts.
CONSELL 9: QUANT MÉS PROPERA I PERSONA ÉS LA HISTÒRIA, MILLOR QUEDEN ELS PRIMERS PLANS. PERÒ SI N’ABUSEM, L’ESPECTADOR ES POT CANSAR.
»PRIMERÍSSIM PRIMER PLA (PPP): Detall de la cara d’uan persona, per resaltar una reacció, emoció, etc. L’efecte en l’espectador és molt xocant.
CONSELL 10: MÉS ENLLÀ DEL PRIMER PLA, NOMÉS S’HAN DE FER SERVIR PER IMPACTE ESTÈTIC O EN CASOS MOLT CONCRETS DE DETALLS DE PERSONES.
Exemple: clip de Green Day que combina actuació i testimonis sobre la guerra a Darfur. Fixeu-vos quina mena de pla fan servir els testimonis.
CLIP DE GREEN DAY, WORKING CLASS HERO
»PLA DETALL (PD): La referència ja no és la persona, sinó un objecte.
CONSELL 11: A L’IGUAL QUE AMB EL PLA GENERAL, VAL LA PENA FER DETALLS DE PERSONES I OBJECTES, PER SI ES NECESSITEN.
Depenent de com administrem els plans tancats, les sensacions són diferents. Un exemple clar el trobem en Moby, que va fer dos videoclips per la cançó “Porcelain”. Mireu-los atentament.
El primer, combina plans del músic al cotxe i plans exteriors. Predominen els plans tancats, però els exteriors donen una mica d’aire al clip
MOBY PORCELAIN VERSIÓ 1
I ara mireu la segona versió del mateix videoclip, només feta amb un primeríssim primer pla, un detall de l’ull. Tot canvia, i és la mateixa cançó.
El trobareu aquí;
MOBY PORCELAIN VERSIÓ 2
http://www.youtube.com/watch?v=13EifDb4GYs
LES 5 “W”
Es fan servir sobretot per fer informació, però també són útils per saber si tenim els elements BÀSICS per explicar una història. Vénen de l’anglès: WHO, WHAT, WHERE, HOW, WHY.
-WHAT. QUÈ? De què va la història que volem explicar. CONCEPTE
-WHO. QUI? Qui ens explica la història? PERSONATGES
-WHERE. ON? On passa la història? LOCALITZACIÓ
-HOW. COM? Com l’explicarem? TO DE LA HISTÒRIA
-WHY? PER QUÈ? Per què val la pena explicar la història. VALOR DIFERENCIAL
CONSELL: QUAN TINGUEM UNA IDEA, APLIQUEM LES 5 W. SI NO LES PODEM RESPONDRE, ENS FALLA LA BASE DE LA IDEA.
» Diferencia entre REPORTATGE I DOCUMENTAL: per dos criteris
PER DURADA: El documental és més llarg, aprofundeix més. El reportatge va més “al gra”.
PER ACTUALITAT: el reportatge va més lligat a l’actualitat. El documental pot tenir-hi un vincle o no.
Tots dos tenen en comú una cosa:
EXPLIQUEN HISTÒRIES RELACIONADES AMB FETS, LLOCS i PERSONES, MITJANÇANT EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL
EL QUE VEIEM A UN REPORTATGE I UN DOCUMENTAL ÉS SEMPRE VERITAT?
» Els documentals poden estar ENTRE ELS DOS MONS. Poden ser:
- REALS (el que expliquen és cert, existeix). Idea de “veritat” aplicada al TN
- INVENTATS: contenen elements ficcionats (amb fets manipulats, inventats). Documentals de creació (Pactum)
- SUMA DELS DOS. El que ens explica és realm, però RECONSTRUIM amb actors, decorats, etc (Documentals històrics).
CONSELL 1 : NO FALSEGEM. LA MENTIDA OFÈN A L’ESPECTADOR. DEIXAR CLAR DES DE L’ INICI SI EL QUE ES VEU I S’EXPLICA ÉS REAL O NO.
GÈNERES TELEVISIUS
Segons la relació que tenen amb la realitat, hi ha gèneres de FICCIÓ O DE NO FICCIÓ. Cine i tele coincideixen en alguns gèneres, però és una classificació diferent. Són mitjans diferents
GÈNERES DE FICCIÓ
Aquí s’engloben totes les sèries, minisèries, “culebrons”, TV movies, etc. Amb actors que interpreten un text.
EXEMPLES: LOST, HEROIS, VENTDELPLÀ, EL COR DE LA CIUTAT, EL INTERNADO, GOSSIP GIRL, HOUSE, ANATOMIA DE GREY ETC
GÈNERES DE NO FICCIÓ
INFORMATIUS. Crònica dels fets més importants del dia. TN
MAGAZINE. Uneix informació i entreteniment. Es basen en el que ha passat (actualitat) i seccions amb col·laboradors
EX: EL CLUB
DEBATS I ENTREVISTES. Intercanvi idees, opinions. Entrevista en profunditat a una persona, debat entre grup, testimonis etc.
EX: 59 SEGONS, TENGO UNA PREGUNTA PARA USTED, EL DIARIO DE, ENTREVISTES EL·LECTORALS
CONCURSOS. Entreteniment pur i dur. Premis, concursants, etc Una variant és el reality show, juga amb la vida de persones amb premi final.
EX: BOCAMOLL, GRAN HERMANO, FAMA, OT
DOCUMENTALS. La paraula ve de “document”, documentes una història, un fet. En deixes constància.
CONSELL 2: EL DOCUMENTAL TÉ COMPROMÍS AMB LA REALITAT. PENSEM: QUÈ CONEIXEM NOSALTRES QUE POT INTERESSAR A LA RESTA DE PERSONES?
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (I)
»Elements bàsics ÀUDIO I VÍDEO. IMATGE I SO.
»És un LLENGUATGE UNIVERSAL, com la música, però depèn de cada cultura la interpretació varia.
»No és el mateix a Orient o Occident. A Occident tenim CULTURA DE VIDEOCLIP, MTV, INTERNET MOLT ARRELADA.
»GLOBALITZACIÓ: CADA COP LES DIFERÈNCIES SÓN MENORS.
EL PLA
Elements bàsic del llenguatge àudiovisual és EL PLA (Equivalent a paraula a LLENGUATGE PARLAT)
DEFINICIÓ DE PLA: imatges captades per la càmera des que comencem a enregistrar (QUAN APRETEM EL BOTÓ DEL “REC)” fins que acabem.
El que veurà l’espectador a pantalla és la tria que fem d’aquest material (EDICIÓ)
CONSELL 3: SI NO HO TENIM ENREGISTRAT, ENCARA QUE ES ES NECESSITI NO HO PODREM TENIR.
»Depenent de COM la càmera capta la realitat tenim els diferents tipus de plans. El punt de referència és LA FIGURA HUMANA.
CONSELL 4: EXCEPTE SI FEM DOCUMENTALS DE NATURA O ESPAIS. PENSEM SEMPRE QUIN PLA ESCOLLIM A PARTIR DE LES PERSONES, DE COM ES VEURAN EN PANTALLA.
EL VALOR DEL PLA:
SEMPRE s’ha de tenir present que els diferents plans tenen un valor narratiu i dramàtic.
VALOR DRAMÀTIC: un pla obert descriu, posa en situació però també transmet emocions. Un pla tancat ens acosta als sentiments de la persona i viceversa.
CONSELL 5: SI ABUSEM DEL PLANS TANCATS, AL FINAL ES PERD L’EFECTE, PER ACUMULACIÓ I ABÚS.
VALOR NARRATIU: la suma de plans ens explica una història. Depèn com els enregistrem (al rodatge) i quina tria en fem (a l’edició). Depèn de quin plans enregsitrem i els que escollim, el sentit de la història canvia del tot.
CONSELL 6: PENSAR QUINS PLANS VOLEM FER SERVIR ABANS DE RODAR, PER TENIR-NE LA MILLOR VERSIÓ QUAN EDITEM.
TIPUS DE PLANS
PREMISA BÀSICA: SEMPRE RESPECTE LA FIGURA HUMANA
Classificació de plans més oberts a més tancats
»GRAN PLA GENERAL (GPG): El més obert de tots. Paisatges, espais urbans o naturals. El més descriptiu de tots. EX: gran paisatge, l’univers, etc
»PLA GENERAL (PG): Un espai obert amb una o més persones. També és molt desciptiu, perquè es veu l’entorn. Necessita de cert temps per assimilar tota la informació.
Dos documentals que busquen sobretot la espectacularitat dels paisatges. Fixeu-vos bé en els plans obertíssims que fan servir quan es vol donar un to espectacular a les imatges.
Baraka, un documental clàssic sobre la relació dels humans amb els planeta
TRAILER DE BARAKA
Tierra, documental recent de Disney Nature sobre la terra
TRAILER DE TIERRA
CONSELL 7 : FER SERVIR PLANS GENERALS PER POSAR EN SITUACIÓ, PER SABER ON PASSA LA HISTÒRIA. SEMPRE SE’N FAN, NI QUE SIGUI PER EVITAR PROBLEMES.
»PLA SENCER O FIGURA (PS / PF): Una persona ocupa tot el quadre. De cap a peus. Veus com és la persona, ja aporta informació més expressiva.
»PLA AMERICÀ O ¾ (PA): Una persona, del cap fins els genolls. Orígen a les pel·lícules de l’oest.
»PLA MIG (PM): Persona fins la cintura. El més comú a entrevistes i pel·lícules, perquè comença a tenir un valor expressiu gran (es veuen la cara de la persona). Perdem de vista l’entorn, en favor de les accions . Si n’abusem, perdem la referència: ON ÉS la persona?.
CONSELL 8 : EL PLA MIG ÉS EL PLA MÉS TIPIC D’ENTREVISTA. PENSAR QUÈ APORTA FER ENTREVISTES OBRINT MÉS EL PLA (PER DESTACAR EL PLA) O TANCAR-LO (DESTACAR EMOCIONS)
Un bon exemple de com utilitzar amb intenció les diferents escales de plans. Aquest documental va sobre el grup Sigur Ros d’Islàndia Sigur Ros, però és tan important el grup com EL LLOC. Fixeu-vos quins plans fan servir per contrastar i donar improtància als llocs.
TRAILER DE “HEIMA”, DOCUMENTAL SOBRE EL GRUP SIGUR ROS
»PRIMER PLA (PP): Persona fins el coll o les espatlles. Interessa veure les emocions de la persona, molt expressiu. Si se n’abusa, perd el valor. Durada curta, comparada amb els plans més oberts.
CONSELL 9: QUANT MÉS PROPERA I PERSONA ÉS LA HISTÒRIA, MILLOR QUEDEN ELS PRIMERS PLANS. PERÒ SI N’ABUSEM, L’ESPECTADOR ES POT CANSAR.
»PRIMERÍSSIM PRIMER PLA (PPP): Detall de la cara d’uan persona, per resaltar una reacció, emoció, etc. L’efecte en l’espectador és molt xocant.
CONSELL 10: MÉS ENLLÀ DEL PRIMER PLA, NOMÉS S’HAN DE FER SERVIR PER IMPACTE ESTÈTIC O EN CASOS MOLT CONCRETS DE DETALLS DE PERSONES.
Exemple: clip de Green Day que combina actuació i testimonis sobre la guerra a Darfur. Fixeu-vos quina mena de pla fan servir els testimonis.
CLIP DE GREEN DAY, WORKING CLASS HERO
»PLA DETALL (PD): La referència ja no és la persona, sinó un objecte.
CONSELL 11: A L’IGUAL QUE AMB EL PLA GENERAL, VAL LA PENA FER DETALLS DE PERSONES I OBJECTES, PER SI ES NECESSITEN.
Depenent de com administrem els plans tancats, les sensacions són diferents. Un exemple clar el trobem en Moby, que va fer dos videoclips per la cançó “Porcelain”. Mireu-los atentament.
El primer, combina plans del músic al cotxe i plans exteriors. Predominen els plans tancats, però els exteriors donen una mica d’aire al clip
MOBY PORCELAIN VERSIÓ 1
I ara mireu la segona versió del mateix videoclip, només feta amb un primeríssim primer pla, un detall de l’ull. Tot canvia, i és la mateixa cançó.
El trobareu aquí;
MOBY PORCELAIN VERSIÓ 2
http://www.youtube.com/watch?v=13EifDb4GYs
LES 5 “W”
Es fan servir sobretot per fer informació, però també són útils per saber si tenim els elements BÀSICS per explicar una història. Vénen de l’anglès: WHO, WHAT, WHERE, HOW, WHY.
-WHAT. QUÈ? De què va la història que volem explicar. CONCEPTE
-WHO. QUI? Qui ens explica la història? PERSONATGES
-WHERE. ON? On passa la història? LOCALITZACIÓ
-HOW. COM? Com l’explicarem? TO DE LA HISTÒRIA
-WHY? PER QUÈ? Per què val la pena explicar la història. VALOR DIFERENCIAL
CONSELL: QUAN TINGUEM UNA IDEA, APLIQUEM LES 5 W. SI NO LES PODEM RESPONDRE, ENS FALLA LA BASE DE LA IDEA.
dilluns, 18 de maig del 2009
Temari del Taller
PRESENTACIÓ
1. PRESENTACIÓ I OBJECTIUS
Objectius del taller. Explicació del temariI. Plantejament de les futures idees per fer-ne dicumentals
PRIMERA CLASSE
2. GÈNERES TELEVISIUS BÀSICS
Explicació dels gèneres televisius, Què és un documental i un documentals i reportatge.
3. LLENGUATGE AUDIOVISUAL BÀSIC (I)
Explicació amb exemples dels recursos bàsics del llenguatge audiovisual. Planificació, moviments de càmera), amb exemples de documentals.
4. PRIMERA RONDA D’IDEES
Propostes de possibles documentals. Les 5 “W”.
SEGONA CLASSE
5. LLENGUATGE AUDIOVISUAL BÀSIC (II)
Explicació amb exemples dels recursos bàsics del llenguatge audiovisual. Angulacions, moviments de càmera, enquadraments i composició, amb exemples de documentals.
6. L’EQUIP AUDIOVISUAL
Definició de les tasques necessàries per fer una producció audiovisual:
realitzador, director, productor, guionista, muntador, etc. Com s’aplica a l’equip de documentals
7. SEGONA RONDA D’IDEES
Propostes de documentals. Aplicar les 5 W i fer una preivisió de narració. Resumir la proposta en una frase.
TERCERA CLASSE
9. NARRACIÓ ÀUDIOVISUAL
Recursos narratius per aplicar totes les tècniques anteriors: la veu en off, personatges protagonistes, ús de documentació, etc.
10. ENTREVISTES
Com es preparen les entrevistes? La importància de la documentació.
+ CONVIDAT ESPECIAL
+ TRIA DELS PROJECTES. EXPOSEM LES IDEES BREUMENT, RESPONENT LES “5 W”. FORMEN GRUPS.
QUARTA CLASSE
11. PRE-GUIÓ. MODELS DE GUIÓ
El guió àudiovisual. Donar ordre al material en un model de guió bàsic i efectiu.
12. LOCALITZACIONS
Tria de localitzacions per entrevistes i recursos. Com fer previsió de “ruta” d’enregsitrament.
13. RODATGE: LLUM, SO I ESPAI
El rodatge, condicionants de realiització. Consells per controlar els elements bàsics del mitjà audiovisual. Tècniques bàsiques d’il·luminació i de so més relacions d’espai amb exemples.
+ CONVIDATS ESPECIALS
+ DEFINIR ORDRE DE RODATGES: BÀSIC PER PODER AVANÇAR LA PRODUCCIÓ.
CINQUENA CLASSE
14. RODATGE: PLA DE PRODUCCIÓ i IMPREVISTOS
Aplicació de les idees als condicionants reals. Pla de rodatge, prevenció de possibles problemes. Fer pla de rodatge real.
15. POSTPRODUCCIÓ I EDICIÓ
Com és el reball amb equips d’edició. VIisonats i retocs. Filosofia de treball. Text i música
+ CONVIDAT ESPECIAL
+ REVISIÓ DE PROJECTES I APLICACIÓ ALS RODATGES. PREPARATIUS FINALS DELS RODATGES
SISENA CLASSE
PREPARATIUS I PRE-GUIONS FINALS
Revisió final de tot el procés. Estructura bàsica. Documentació. Retocs pendents.
JULIOL
RODATGE I EDICIÓ DELS DOCUMENTALS. MANLLEU / ARKHAM STUDIO.
SETEMBRE I OCTUBRE
VISIONAT DE LES PECES. PROJECCIÓ AMB PÚBLIC. COMIAT DEL TALLER.
1. PRESENTACIÓ I OBJECTIUS
Objectius del taller. Explicació del temariI. Plantejament de les futures idees per fer-ne dicumentals
PRIMERA CLASSE
2. GÈNERES TELEVISIUS BÀSICS
Explicació dels gèneres televisius, Què és un documental i un documentals i reportatge.
3. LLENGUATGE AUDIOVISUAL BÀSIC (I)
Explicació amb exemples dels recursos bàsics del llenguatge audiovisual. Planificació, moviments de càmera), amb exemples de documentals.
4. PRIMERA RONDA D’IDEES
Propostes de possibles documentals. Les 5 “W”.
SEGONA CLASSE
5. LLENGUATGE AUDIOVISUAL BÀSIC (II)
Explicació amb exemples dels recursos bàsics del llenguatge audiovisual. Angulacions, moviments de càmera, enquadraments i composició, amb exemples de documentals.
6. L’EQUIP AUDIOVISUAL
Definició de les tasques necessàries per fer una producció audiovisual:
realitzador, director, productor, guionista, muntador, etc. Com s’aplica a l’equip de documentals
7. SEGONA RONDA D’IDEES
Propostes de documentals. Aplicar les 5 W i fer una preivisió de narració. Resumir la proposta en una frase.
TERCERA CLASSE
9. NARRACIÓ ÀUDIOVISUAL
Recursos narratius per aplicar totes les tècniques anteriors: la veu en off, personatges protagonistes, ús de documentació, etc.
10. ENTREVISTES
Com es preparen les entrevistes? La importància de la documentació.
+ CONVIDAT ESPECIAL
+ TRIA DELS PROJECTES. EXPOSEM LES IDEES BREUMENT, RESPONENT LES “5 W”. FORMEN GRUPS.
QUARTA CLASSE
11. PRE-GUIÓ. MODELS DE GUIÓ
El guió àudiovisual. Donar ordre al material en un model de guió bàsic i efectiu.
12. LOCALITZACIONS
Tria de localitzacions per entrevistes i recursos. Com fer previsió de “ruta” d’enregsitrament.
13. RODATGE: LLUM, SO I ESPAI
El rodatge, condicionants de realiització. Consells per controlar els elements bàsics del mitjà audiovisual. Tècniques bàsiques d’il·luminació i de so més relacions d’espai amb exemples.
+ CONVIDATS ESPECIALS
+ DEFINIR ORDRE DE RODATGES: BÀSIC PER PODER AVANÇAR LA PRODUCCIÓ.
CINQUENA CLASSE
14. RODATGE: PLA DE PRODUCCIÓ i IMPREVISTOS
Aplicació de les idees als condicionants reals. Pla de rodatge, prevenció de possibles problemes. Fer pla de rodatge real.
15. POSTPRODUCCIÓ I EDICIÓ
Com és el reball amb equips d’edició. VIisonats i retocs. Filosofia de treball. Text i música
+ CONVIDAT ESPECIAL
+ REVISIÓ DE PROJECTES I APLICACIÓ ALS RODATGES. PREPARATIUS FINALS DELS RODATGES
SISENA CLASSE
PREPARATIUS I PRE-GUIONS FINALS
Revisió final de tot el procés. Estructura bàsica. Documentació. Retocs pendents.
JULIOL
RODATGE I EDICIÓ DELS DOCUMENTALS. MANLLEU / ARKHAM STUDIO.
SETEMBRE I OCTUBRE
VISIONAT DE LES PECES. PROJECCIÓ AMB PÚBLIC. COMIAT DEL TALLER.
divendres, 15 de maig del 2009
Benvinguts al bloc de Mirades
En aquest Bloc anirem publicant totes les classes que es vagin donant durant el taller. Si teniu dubtes, consultes i/o comentaris no dubteu en diexar constància.
Esperem que us sigui d'ajuda.
Esperem que us sigui d'ajuda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
