dimarts, 30 de juny del 2009

Sisena classe

PLANTILLA DE GUIÓ

Aquí podreu descarregar una plantilla/model de guió a dues columnes.

Aquí teniu un guió real, un reportatge que es va emetre al programa “Ànima” sobre l’escriptor anglès Hanif Kureishi. Compareu el guió amb la peça final, que podeu veure al vídeo de sota

Reportatge HANIF KUREISHI


EL PLA DE RODATGE
Feu servir el la plantilla de pla de rodatge que trobareu en format word i pdf a aquest bloc.

Document de treball que controla directament el PRODUCTOR, amb cada element de rodatge. És útil separar els contactes del rodatge per hores.

Cada hora hauria de tenir assignat

EQUIP/ ACCIONS/LOCALITZACIÓ/ ENTREVISTATS

CONSELL 46: TOTHOM TÉ AL CAP EL PLA DE RODATGE, PERÒ SOBRETOT PRODUCCIÓ. ELLS HAN DE TENIR PREVIST L’IMPREVIST, I TENIR ALTERNATIVES.

POST-PRODUCCIÓ. VISIONAT I EDICIÓ

És l’etapa POSTERIORS al rodatge. Són igual o més importants, perquè és el moment en què ESCOLLIM entre tot el que hem enregistrat i AFEGIM el que farà que sigui una peça completa.

En dos moments: VISIONAT i EDICIÓ

VISIONAT
Escollim els fragments d’entrevista que ens interessen. També els recursos i altres fragments claus per la història.

COM ES VISIONA?

PAS 1: transcriure entrevistes amb TC entrada i de sortida de resposta.
PAS 2: descriure la resta de plans PER BLOC, de manera breu però directa.

CONSELL 47: SER FIDEL AL QUE ES VEU I SOBRETOT ES DIU A LA CINTA. SI HO CANVIEM, ENS POT CREAR PROBLEMES.

VISIONAT DE L’ENTREVISTA
Les cintes tenen un TC (Codi de Temps). Transcrivim les entrevistes senceres. No canviar paraules o expressions equivocades.

De tota aquesta transcripció, fer una tria dels fragments que ens interessen.

CONSELL 48: NO CANVIAR D’ORDRE SI ES MANIPULEN OPINIONS. TENIR PRESENT LES ENTONACIONS, I NO TALLAR FRASES AL MIG. PENSAR QUE TÉ ABANS I DESPRÉS LA FRASE.

Si el documental té una VEU EN OFF, pensar com és la suma de VEU I DECLA. Si el documental l’expliquen els protagonistes, cal que tingui un SENTIT PER SÍ SOL.

CONSELL 49: AMB ELS TC, SUMAR DURADA. SI EL TOTALD’ENTREVISTES ÉS MÉS DEL 50% DEL DOCUMENTAL, MALAMENT. ATABALARÀ I NO EXPLICARÀ RES.

VISIONAT DELS RECUROS
Descriure breument els recursos amb TC per blocs.

EX: de 12’50” a 14’:00” PLANS GENERALS DEL POBLE

Si tenim vàries repeticions d’un recurs i una ens sembla més bona, apuntar-ho. Normalment, la darrera repetició sol ser la bona.

CONSELL 50: A BANDA DEL QUE HEM ENREGISTRAT I EL QUE HAVÍEM PREVIST, AQUEST ÉS EL MOMENT ON S’HA DE DETECTAR SI CALEN MÉS ELEMENTS, COM FOTOS O IMATGES D’ARXIU.

EDICIÓ

TOT el material enregistrat està digitalitzat al PC, però s’ha de triar que s’iinclou i que no. Tothom pot opinar, però el REALITZADOR i GUIONISTA manen en aquesta fase.

El primer pas és fer un “ESQUELET”, amb el que serà els elements essencials del guió en imatge i so.

AMB EL GUIÓ FET PRÈVIAMENT:
PAS 1: tallar les entrevistes. Veure si funcionen com pensàvem o no.
PAS 2: provar i fer les VEUS EN OFF, si n’hi ha.
PAS 3: afegir músiques i localitzar els recursos.

Al PAS 1 ja es detecta si hem fet bones entrevistes, i la narració funciona o no.

AL PAS 2: veiem si necessitem realment VEUS EN OFF, i si ens aporten res.

AL PAS 3: veiem si hem fet curts o no amb els recursos.

ELS PASOS DEMOSTREN SI LA FEINA PRÈVIA I LES PREVISIONS DE RODATGE ESTAVEN BEN FETS O NO.

CONSELL 51: SI ELS TALLS ESCOLLITS D’ENTREVISTES RESULTEN EN UNA NARRACIÓ CAÒTICA, HEM DE REFER. PERÒ HEM DE TENIR-HO TOT EL MÀXIM DE PREVIST POSSIBLE.

RETOCS D’EDICIÓ
Quan hem fet l’esquelet, donem les indicacions dels retocs que donaran vida final a la peça.

COLORS I LLUM: imatges amb llum apagada, amb colors poc vius.

DECISIONS: colors vius o apagats? To conjunt a la història?

SO: entrevistes baixes, efectes de so dramàtics, efectes de veu artístics.

DECISIONS: efectes de reverberància, suma de música i imatges.

DOCUMENTACIÓ: escrits, fotos, captures web, etc

DECISIONS: tenim prou documentació?

CONSELL 52: A L’EDICIÓ NO ES FAN MIRACLES. SI HO HEM PENSAT TOT DES DEL PRIMER MOMENT I HO TENÍEM AL CAP, TOT SERÀ MÉS FÀCIL
.

Música dels Documentals

Com ja s'ha anat dient, aquest any comptem amb la música que ens ha cedit el grup Manlleuenc Eikostate. A la nostra disposició, deixaràn cançons, bases, samplers i les cançons del seu disc. Podreu fer-vos una idea a www.eikostate.com.

També tindrem alguna col·laboració extra d'altres músics per poder musicar les peces.

Calendari de rodatges del documentals

Dimecres, 8 de juliol: "ANTONIO ANGLADA"

Dijous, 9 de juliol: "EL SERPENT DE MANLLEU"

Divendres, 10 de juliol: "CAN GARCIA"

Recordeu que:

El dia de rodatge es fixe, per tant no es pot canviar. Es molt important que ho tingueu en compte per si heu de demanar festa a la feina, quedar amb els vostres testimonis, demanar permisos, etc.

És important que pogueu començar a fer l’esquema del pla de rodatge el més aviat possible per tenir-ho fet pel divendres.

Per qualsevol dubte / aclaració:

Raül Tidor:
mirades@gmail.com
Toni Rubia: rubiaot@barrierm.cat / 699 63 49 08

dijous, 25 de juny del 2009

Cinquena classe

Aquesta setmana visitarà "Mirades" el periodista Quico Sallés. Ell ens explicarà com es prepara i s'estructura unA entrevista. Si voleu avançar sobre el tema entrevistes per poder-li fer preguntes, a l'entrada anterior teniu l'explicació.D'altra banda, també acabarem de parlar de recursos, localitzacions i il·luminació.

El més important, però serà fer una primera versió d'un pla de rodatge. Aquest document, consensuat per tot l'equip i que el productor té al cap en tot moment és el que posarà ordre a tots els llocs, persones i accions que hem de fer el dia del rodatge.

El podeu descarregar, en format de taula de word que podeu omplir,
aquí.

dimarts, 16 de juny del 2009

Quarta classe

L’ENTREVISTA

Perquè els personatges ens expliquin el que volem, hem de preparar l’entrevista.


CONSELLS BÀSICS


Preparar un qüestionari ordenat, sense saltar de tema en tema. Un tema porta a l’altre de manera natural, o si més no intentar-ho.


Per saber de què parlem ens hem documentat (parlant prèviament, documentació escrita o visual del personatge), per parlar amb propietat i treure suc als entrevistats.

CONSELL 28: NO FER ENTREVISTES NI MASSA LLARGUES O CURTES. TINDREM EXCÈS O MANCA D’INFORMACIÓ PER FER EL GUIÓ. A SER POSSIBLE, AMB EL TESTIMONI ASSEGUT. ES VEURÀ MÉS NATURAL.


Si les respostes no ha quedat clares i sabem que és important, s’ha d’insistir en el tema.

Sempre cal deixar clar la seva relació amb el que volem explicar: ho ha vist? ho coneix? ho ha viscut?

Si és un tema polèmic, hi hauran preguntes comunes a cada entrevistat.

CONSELL 29: HA DE QUEDAR CLAR QUI ÉS EL PERSONATGE, HA DE PARLAR DE MANERA CLARA I ENTENEDORA I S’HA DE VEURE QUE ÉS UN ELEMENT CLAU PER ENTENDRE LA HISTÒRIA.


EXEMPLES


Un exemple de com NO ha de ser una entrevista. Josep Cuní fa les preguntes en ordre, però no amb la idea de parlar amb l’Enric Duran, sinó d’imposar-li el seu punt de vist. Malament.


Entrevista a Marilyn Manson, de la pel·lícula "Bowling for Columbine". Feixeu-vos com ens posa en context, i com deixa que el polèmic Manson s'expliqui. El tema és tan polèmic com el d'Ernric Duran, però està molt més ben resolt.









EL TRUC DE “LA REPRESA”:


Un truc que facilita l’edició és demanar a l’entrevistat que inclogui la pregunta a la resposta.

Quin és el teu color preferit? NO dir només “groc”, sinó “el meu color preferit és el groc”.



CONSELL 30: SI UN PERSONATGE HO EXPLICA TOT, TENIR CLAR QUE ES VEURÀ COM EL PROTAGONISTA. SI VOLEM TENIR UNA VEU EN OFF, PENSAR ABANS QUI LA FARÀ, QUÈ ENS APORTARÀ I FER PROVES.



EL GUIÓ



EL PRE-GUIÓ I EL MODEL DE GUIÓ

Abans de rodar hem de tenir una ESTRUCTURA (PREGUIÓ) amb tots aquests elements clars pactats entre tot l’equip. Fins aquest moment tenim escrit:


-CONCEPTE AMB LES “5 W”. La base de la història.


-PERSONATGES / TESTIMONIS. Quants en tindrem?


-VEU EN OFF? En tindrem?


-ORDRE DE NARRACIÓ: línial o no linial?


-DOCUMENTACIÓ: en necessitarem?


-LOCALITZACIONS. On farem les entrevistes als testimonis?


CONSELL 31: BUSCAR PUNTS FEBLES DE LA PROPOSTA: QUÈ O QUI ENS POT FALLAR? TENIR PLANS ALTERNATIUS O SOLUCIONS PER SEGUIR EXPLICANT LA NOSTRA HISTÒRIA


El GUIÓ serà l’eina de treball a l’edició, però si no hem fet un bon PRE-GUIÓ la feina serà IMPOSSIBLE. Un dels models clàssics de guió és a dues columnes.



ELEMENTS DEL GUIÓ



ESQUERRA: música, efectes, declaracions + CHYRONS


DRETA: VÍDEO transcipció d’entrevistes, indicacions de realització.


És útil treballar a dues columnes perquè veus el progrés de la peça.


CONSELL 32: TOTHOM L’HA DE PODER LLEGIR I ENTENDRE. NO VA A MISSA, PERQUÈ ES POT CANVIAR DESPRÉS


SI TENIM VEU EN OFF: És el moment on es poden quadrar durades, veure si funciona bé, etc.


NUMERAR: Cada intervenció de personatge DECLA(ració)+nº


IDENTIFICAR: escriure el rètol de NOM+CÀRREC que es veurà en pantalla. SEMPRE hem d’identificar persones i llocs.


CONSELL 33: SI ABANS D’ENGEGAR LA CÀMERA JA TENIM UNA PREVISIÓ DE GUIÓ, DESPRÉS NOMÉS HAUREM D’ENCAIXAR LES PECES. FEM UNA PREVISIÓ PER “ESGLAONS”, AMB TEMPS APROXIMAT.



LOCALITZACIÓ I RECURSOS

A banda de decidir hem de decidir tots els elements, hem de pensar en dos elements: ON faran les entrevistes i els recursos per il·lustrar la nostra història. Cada lloc és una LOCALITZACIÓ.



COM TRIEM LES LOCALITZACIONS

Depèn de l’estètica (perquè és un lloc maco) o funcionalitat (El lloc té a veure directament amb el que s’explica o amb l’entrevistat).


Si pot ser la suma de les dues coses, molt millor.


CONSELL 34: AMB POQUES LOCALITZACIONS, POT SER POBRE VISUALMENT. AMB MASSA, POTSER HI HA MAREIG I NO ARRIBEM A TOT. EN TOT CAS, EVITEM DESPLAÇAM,ENTS LLARGS, PER TENIR MÉS TEMPS PER FER-HO BÉ.


EXEMPLES


Les localitzacions de la mítica pel·li “Tiburón”, de Steven Spielberg, comparant el lloc real i a la pel·lícula final.






I les localitzzacions de “Regreso al futuro”. Els llocs han estat triat casualment? No, tenien una missió clara dins la pel·lícula






ELS RECURSOS

SEMPRE necessitem RECURSOS, imatges que ens expliquin ON passa l’acciói QUÈ fa el personatge (feina, estudis, etc). Aquí també entra la documentació visual o escrita (fotos, vídeos, etc)i més creatius.


A banda d’explicar elements bàsics per la història. Els recursos serveixen per deixar descansar l’espectador, creen ritme. Sense recursos, només serien declaracions, i cansaria.


CONSELL 35: EL GUIONISTA HA DE PREVEURE EL MÀXIM DE RECURSOS POSSIBLES. FER UN LLISTAT DE RECURSOS ABANS DE COMENÇAR I PREVEURE QUE FER-LOS NECESSITARÀ TEMPS.


LLISTAT DE RECURSOS QUE NECESSITAREM:


D’ACCIONS: relacionats amb les activitats del testimoni


DE LLOCS: tots els espais que ens ajuden a explicar la història


DE TEMPS: si es recorda o evoca altres llocs o èpoques, necessitem fotos, vídeos, escrits, etc


D’INTENCIONS: relacionats amb el to de la història. No forcem a fer coses, sinó suggerim. Ex: to trist, fer pintura trista si l’entrevistats és pintor


CONSELL 36: PREVEURE AMB EL PRE-GUIÓ ELS RECURSOS QUE NECESSITAREM. TOT EL QUE SIGUI DE RODATGE, ENS CONSUMIRÀ TEMPS. LA DOCUMNETACIÓ GRÀFICA ENS TREURÀ TEMPS D’EDICIÓ.



IL·LUMINACIÓ


FUNCIÓ BÀSICA: QUE ES VEGI EL QUE ENREGISTREM. Sense llum no hi hauria ni cinema, ni fotografia ni vídeo, perquè la llum crea formes i eapais.


FUNCIÓ EXPRESSIVA: La llum serveix per crear ATMOSFERES Depenent de la il·luminació podrem crear ambient de por, acollidor, alegre, trist, etc.


CONSELL 37: LA LLUM HO CANVIA TOT. VALORAR SI VOLEM CREAR ATMOSFERA CONCRETA AMB LA LLUM O SI NOMÉS VOLEM QUE ES VEGIN BÉ LES COSES.



IL·LUMINACIÓ INTERIORS

Si il·luminem interiors, el realitzador ho ha de tenir clar abans, per evitar improvisar.


En interiors, ens podem trobar amb diverses situacions:

-Hi ha prou llum, es veu tot bé

-No hiha prou llum. Hem d’il·luminar.



OBJECTIU: que hi hagi prou llum perquè tot es vegi bé. Crear una atmosfera, si és el que volem i evitar els contrastos de llum de dins i fora (efecte flaix de llum blanc).



De vegades, l’espai pot ser tan fosc que es faci servir llum per “omplir” l’espai. La llum no té perquè sortir directe: es poden posar filtres de colors, i papers vegetals per suavitzar o regular la potència.


Compte amb els fluorescents: temperatura diferent, i queda de color verdós.



2046. El director Wong Kar Wai posa molt acura en il·luminar els llocs amb funció expressiva. Tot té una dominant de color, per donar expressivitat.



SIX DAYS. Del mateix director, encara és més extremat l’ús dellums i de colors per crear sensacions molt concretes en l’espectador.






CONSELL 38: EVITAR LLOCS EXCESSIVAMENT FOSCOS. TANCAR LLUMS D’OFICINA I FLUORESCENTS I DUR LES NOSTRES. PERÒ QUE EL PLA FINAL NO SEMBLI UNA DISCOTECA.



IL·LUMINACIÓ EXTERIORS

La llum natural és difícil de controlar, però sempre queda millor. és veu tot més “real”, menys artificial.



HEM DE TENIR SEMPRE PRESENT:

Vigilar la posició del sol: al migdia és molt dura, en perpendicular. Tot perd volum, poc agradable per la càmera.

CONSELL 39: FER RECURSOS DE LLOCS AL MIGDIA, DEIXAR LES ENTREVISTES PER ABANS O DESPRÉS.

Segons l’estació, tot canvia. Estiu i primavera llum fortíssima, colors càlids que criden l’atenció. El Color és un element expressiu de primeríssim ordre. Si ens aporta alguna cosa, fem-ho servir.


CONSELL 40: APROFITEU ELEMENTS AMB COLOR DELS LLOCS I ELS ESPAIS ALS ENQUADRAMENTS, PER IMPACTE ESTÈTIC O EXPRESSIU.


Si rodem em exteriors, és útil fer servir pantalles de porexpan per fer de mirall, reflectir la llum i suavitzar les ombres.


CONSELL 41: SIGUI L’HORA QUE SIGUI, EVITEM QUE ELS CONTRASTOS NO SIGUIN MASSA FORTS, PERQUÈ ES TENDIRÀ A VEURE COM UN ERROS


Els dies amb núvols són els perfectes: sense grans contrastos, llum uniforme. El pitjor dia: passar de sol a núvol, perquè canvia la llum constantment.

CONSELL 42: PREVEURE PLUGES, DIES AMB POCA LLUM O CANVIANTS, AMB PANTALLES REFLECTANTS I LLOCS A COBERT D’EMERGÈNCIA.



GRIZZLY MAN

Documental de Werner Herzog que treu profit a les localitzacions naturals i la llum espectacular dels entorns de boscos i muntanyes






CAPTURING REALITY

Per rematar la classe, un fragment d’un documental sobre documentalistes, sobre directors que han fet del documental la seva passió i la seva professió. En anglès i sense subtítols, expliquen coses molt interessants sobre l’art de fer documentals.




Canvi d'horaris del taller

Degut a factors de flexibilitat d'horaris d'alguns participants al taller, les classes s'avançaran mitja hora. A partir del 19 de juny les classes començaran a les 17:00 hores i no a les 17:30 hores.

Moltes gràcies.

dimarts, 9 de juny del 2009

Grups dels documentals

Aquesta setmana no penjarem cap classe nova del Taller. Les darreres classes hem format grup i triat els temes per fer els tres documentals, i divendres recuperarem tot el temari de la tercera classe que no hem pogut fer.

Per tant, mireu-vos l'entrada de la tercera classe per saber de què parlarem.

Els temes escollits per fer els documentals de MIRADES són:

ELS PISOS DE "CAN GARCIA".
Un lloc clau en el paisatge de Manlleu, lloc de pas de diverses generacions, o de gent que hi ha viscut des de sempre. Al documental, expliquem què són i sobretot que signifiquen per la gent que hi ha viscut i hi viu, i què passarà al futur imminent d'aquests pisos.

GRUP: Dolors Garcia, Graciela Chetrit, Pere Rifà, Jaume Martos i David Osa.

LA FÀBRICA DE SOMNIS DE L'ANTONI.
L'Antònio Anglada té 70 anys, és una persona activa que ha fet mil-i-una coses a la vida: ha treballat en un taller, ha fer d'actor, monologuista, fa esport....Però té una cosa especial: té narcolèpsia, i s'ha passat mitja vida al món dels somnis.

GRUP: Martina Cabanas, Marc Tañà, Marta Vilar, Manel Font i Artur Prat.

EL SERPENT DE MANLLEU.
De la llegenda, el mite a festa popular. Com neix una lleganda? I una festa popular? Això és el que veurem amb un cas concret, el de la serpent de Manlleu. Si hi ha una història i alhora una festa que hagi pres una volada especial entre els manlleuenc els darrers anys, aquesta seria la serpent.

GRUP: Anna Casadevall, Sergi Soler, Juliette Adjei, Wadif El Meiah i Carles Araque.